Els individus som diferents i podem ser classificats segons diverses tipologies.
(...) els alumnes visuals aprenen millor quan llegeixen o veuen la informació a la pissarra o en fotocòpies, i en conseqüència tindran més capacitat per a l’associació de conceptes i el pensament abstracte; per exemple, com investigadors. Els auditius aprenen més fàcilment quan reben les explicacions orals i poden parlar i explicar la informació; solen estar més dotats per a l’aprenentatge memorístic, per exemple de la música o les lleis. Finalment, l’alumnat kinestèsic aprèn quan fa les coses, com experiments o pràctiques, necessita moure’s, i els seus estudis tindran èxit en la mesura en que es puguin involucrar. Els primers no suportaran estudiar si hi ha desordre visual, persones que entren i surten de l’habitació, però el soroll no els molestarà tant com als auditius; els kinestèsics potser que no escoltin les explicacions i necessitin un mètode d’estudi que els exigeixi participar, per exemple com alguns programes d’ensenyament assistit per ordinador.
Ángeles Rubio, Mi hijo no estudia, ES 11-07-2009.
Temes tractats en aquest apartat:
