L’odi activa algunes de les mateixes regions del cervell que s’estimulen en situació d’enamorament. Però hi ha una diferència clau: mentre l’amor inhibeix gran part del còrtex on es processen les idees racionals, en l’odi no s’observa aquesta inhibició. Al contrari, hi ha regions del còrtex que estan hiperactives(...)
L’odi és un sentiment complex (...) S’origina de manera irracional en les mateixes àrees on neix la passió amorosa i es processa de manera racional en altres àrees en les que es planifiquen les conductes d’agressió i s’evaluen les reaccions dels altres(...)
Està clar que hi ha un estret vincle entre ambdós sentiments [amor i odi], el que potser explica que de l’amor es pugui passar fàcilment a l’odi.
Josep Corbella, Amor y odio activan regiones comunes del cerebro, La Vanguardia, 29-10-08.
Curiosament les àrees que s’activen en l’enamorament es concentren en l’hemisferi dret del cervell, mentre que les que registren l’atracció facial es concentren en l’esquerra –el que possiblement explica que hom pugui enamorar-se d’una persona que no és guapa, o seguir enamorat d’una persona que ja no és tan guapa-.
Les àrees cerebrals de l’enamorament tampoc coincideixen amb les que s’activen en l’atracció sexual –malgrat que algunes d’aquestes àrees són comuns en ambdós casos-. Això pot explicar, segons els investigadors de Stony Brook, que l’enamorament es focalitzi en una sola persona mentre que l’atracció sexual pugui dispersar-se entre diverses persones diferents.
Josep Corbella, Amor para toda la vida, La Vanguardia, 14-01-2009.
