(...) El compromís afectiu fa una por terrible.(...)
L’estil afectiu té molt a veure amb com hem estat estimats en la nostra primera infància i en quina ha estat la nostra resposta, és a dir, amb com hem gestionat l’afecció. (...)
Es pot parlar de quatre estils en els quals tots hi estem més o menys ficats: el segur, el preocupat, el fugisser i el temorós [vegeu la taula de les seves característiques].
(...) les experiències viscudes modelen sens dubte els nostres estils afectius. (...) la por a estimar es reconeix davant dels patiments ocasionats per amors mal entesos. (...).
Conèixer l’estil afectiu propi és fonamental. En primer lloc per poder identificar les dificultats que tenim en el marc de les relacions i que no depenen només de amb qui ens ajuntem, per assumir-ne la responsabilitat. Però també significa aprendre a viure d’acord amb l’estil afectiu que vulguem desenvolupar en la vida. (...)
Arrosseguem encara la necessitat de crear marcs en els quals encaixar la nostra existència. Són útils, ja que així sabem com actuar i on són els límits. Però també ens treuen flexibilitat, no ens permeten, com la mateixa vida, fluir amb el present i amb els esdeveniments, sinó que ens etiqueten, normativitzen i creen expectatives i obligacions que ens treuen autenticitat.
Estil afectiu | Característiques principals |
Segur | Manté un equilibri adequat entre necessitats afectives i autonomia personal. Té un model mental positiu tan de si mateix com dels altres. Confia en si mateix, amb una elevada autoestima i comoditat en les relacions interpersonals i en la intimitat. |
Preocupat | Té un model mental negatiu de si mateix i positiu dels altres, amb una necessitat elevada d’afecció, una baixa autoestima, conductes de dependència, amb una constant necessita d’aprovació i una preocupació excessiva per les relacions. Pot caure en conductes hostils, com la gelosia. |
Fugisser | Viu la relació en un continu estat d’apropament-allunyament. Sol tenir una elevada autosuficiència emocional, pocs desitjos d’afecció, molt orientat a l’assoliment dels seus objectius i elevada incomoditat amb la intimitat. |
Temorós | Model mental de “jo estic malament, però tu estàs pitjor”. Incòmodes en la intimitat, necessitat elevada d’aprovació, té una baixa confiança en si mateix i en els altres, considera les relacions com quelcom secundari. |
Xavier Guix, El terrible miedo al compromiso, El País Semanal 20-9-2009.
