El tret més aterrador del nazisme, segons Fabrice d’Almeida [autor de “El pecado de los dioses], és la seducció de les seves idees i objectius en la societat mundana. El desig i la necessitat d’apropar-se a la gent rica, als poderosos industrials, als generals prussians, als banquers, va transformar a Adolf Hitler en una home seductor, amant de les festes, especialment de la música de Wagner, en un petit déu d’una societat atemorida per les agitacions al carrer. Amb aquesta imatge d’estadista, es va voler convèncer al gran món dels plans polítics nazis per a Europa, començant pel mariscal Hindenburg i els representants més conspicus de l’aristocràcia terratinent i industrial: diguem, dues-centes famílies que controlaven la riquesa d’Alemanya. (...) Hitler va escollir nous amics i va representar per a ells al figura del Führer capaç de trobar una solució a la greu crisi econòmica mundial sorgida del crack del 29.
J.E. Ruiz-Domènec, El abismo alemán, La Vanguardia 28-01-2009.
