Una cosa és manar o exercir el poder, una altra liderar o responsabilitzar-se. Potser els humans no ho tenim clar, però els cavalls sembla que sí ho tenen clar.
(...) el cavall vol un líder. I si et sent com un líder, et segueix. [Un cavall] no ho serà sent el més fort, sinó el més servicial: en un ramat de cavalls, és líder el que es sacrifica vigilant per a que els altres puguin ajupir-se tranquils a menjar herba sense preocupar-se...
[Els politics] encara no entenen que el lideratge és servei. (...) No entenen que han de respondre a la seguritat i eficàcia del grup. Al cercar-se excuses, deixen de ser líders!
(...) Si vas amb humilitat, el cavall de seguida t'agafarà confiança. (...) Si li transmets calma i resolució, seguritat, ell et seguirà: seràs el seu líder. És un animal jeràrquic, cerca sentir-se tranquil, necessita algú de qui fiar-se! (...) Per molt càrrec que ostentis, si no infons confiança, no tindràs d'autoritat: no hi haurà equip. Seràs líder natural només si els membres del grup confien en tu. (...)
La hipersensibilitat del cavall detecta el teu ànim interior, la teva energia, el teu mode d'estar (...).
El cavall et segueix quan sent que tu saps on vas. Així, si saltes un llistó, ell saltarà darrera. (...)
[Quines tres qualitats hauria de reunir per ser un bon líder?] Visió clara d'on vas. Capacitat d'empatia. Capacitat de comunicar.
Víctor-M. Almela, entrevista a Edgar Guerrero, "El caballo te ensenya a ser un buen líder", La Vanguardia 6-04-2010.
Els líders
En les finances i en la política el
lideratge consisteix a enfrontar-se a la incertesa.(...) la incertesa és tan
desagradable per els humans que en comptes d’acceptar-la, per gestionar-la
preferim inventar-nos un conte que ens expliquem i expliquem sobre allò que
passarà. (...)
[Cadascú s’inventa una història?]. Algunes
les acceptem dels líders –els bons trien l’adequada i la saben explicar- i les
anem modificant entre tots fins que al final s’imposa una narrativa agregada
sobre el futur que és la que accepta la majoria del mercat o l’electorat. (...)
(...) Els grans líders no són els que
s’equivoquen menys, sinó els ue saben disculpar millor els seus errors amb una
nova narrativa amb què mantenen intacta la seva autoritat. (...) El gran
financer, pepriodista o polític errat convenç sempre els seus inversors,
lectors o electors que, encara que s’hagi equivocat en part, continua sent de
confiança.(...) Els dolents culpen els altre i s’acaben d’enfonsar, però els
hàbils assumeixen –ells sols- una petita part de l’error, però sense perdre mai
el control de la situació.
(...) La bona narrativa és la del “sacrifici
premiat”. Si ho expliques bé, la gent [les retallades] les assumeix. Però no en
comptagotes. Facin totes les retallades d’una vegada. En canvi, les bones
notícies s’han de donar a poc a poc. Així duren més.
Lluís Amiguet, entrevista a David Tuckett, “Un líder és
qui sap aconseguir que li disculpin els errors”, La Vanguardia 27-11-2012.
