(...) el món és un, i en canvi tots i cada un de nosaltres el veu d’una manera diferent(...) encara que no ens ho sembli, distorsionem (...) la clau no està en ‘quant’ deformem la realitat sinó en ‘com’.
El nostre llenguatge delata que una de les formes en les quals desfigurem la visó de la vida és a través de les metàfores: “visc en una presó”, “treballo com una màquina” (...)
(...) la forma en la qual definim el problema és essencial per descobrir les solucions.
Jenny Moix, Formas peligrosas de ver la vida, El País, 22-02-2009.
Guia per avaluar argumentacions
Si algun dia un futur investigador revisa les hemeroteques de les darreres setmanes (...) potser no entendrà res.
(...) han passat moltes coses, i molt ràpidament. Però sobretot s’han dir moltes coses, i moltes també molt ràpidament: tant, que la simplificació i la caricatura, si no els insults, la criminalització o les falsedats han pres el relleu, massa sovint, de les interpretacions i les anàlisis.
(...) S’han repetir obsessivament algunes consignes amb valor de premissa indiscutible, a partir de les quals s’han derivat un bon munt de conclusions fal·laces. De fet, hi ha un tipus de fal·làcia (‘non sequitur’) en la qual la conclusió no es dedueix necessàriament de les premisses i que s’aplica a qualsevol argument inconseqüent (...). En repassarem algunes.
| Fal·làcia | Descripció |
| ‘Ignoratio elenchi’ (conclusió irrellevant) | Estableix erròniament una conclusió per haver descurat un element essencial. Habitualment presenta un argument que, en si mateix, pot ser vàlid, però que no prova res de l’argumentació que es tracta. |
| ‘Secundum quid’ (generalització apressada) | Generalització induïda a la totalitat a partir d’algunes poques evidències parcials. |
| ‘Ad hominem’ (atac personal) | Pretén la falsedat d’una argumentació atacant la persona o les persones que la sostenen, en lloc de valorar-ne la veracitat. |
| ‘Argumentum ad populum’ (sofisma populista) | Donar per suposada la veritat de la posició de qui fa l’argumentació perquè una majoria de persones la sosté. |
| ‘Argumentum ad logicam’ (de l’homa de palla) | Crear una posició fàcil de refutar, a partir de la caricaturització de l’oponent, i destrossar-lo per la seva feblesa argumentativa. |
| ‘Cum hoc, ergo propter hoc’ (concurrència simultània d’ esdeveniments) | A partir de la concurrència simultània de dos esdeveniments, convertir-ne un en la causa de l’altre. |
| ‘Ad verecundiam’ (d’autoritat) | Pretendre la veritat d’una argumentació per l’autoritat, real o suposada, de qui la sosté. |
| ‘Entimema’ (sil·logisme truncat) | Suprimir algunes de les premisses, bé per òbvia, bé per contrària als interessos de l’argument. |
L’article acaba així:
Potser la fal·làcia més greu de bona part de les opinions plantejades aquestes setmanes: qualificar el moviment del 15-M i dels ‘indignats’ com un moviment antidemocràtic, antipolític i antisistema. I, amb això, amagar que els moviments de resistència social i política, i fins i tot els de desobediència civil, no només no són contraris a l’essència del sistema democràtic, sinó que en són, precisament, la pedra de toc.
Xavier Antich, ‘Non sequitur’, La Vanguardia 27-06-2011.
