Qui ens diu què podem fer i què no podem fer?


(...)ha imperat cents d’anys la idea que la moral o l’ètica era una forma de control que desenvolupem en funció de la nostra experiència, de l’educació, i que està sotmesa a variacions d’una societat a l’altra.
No sembla ser així. (...) bona part de les nostres intuïcions són inconscients, involuntàries i universals. Sabem que matar, robar i violar està malfet (...) “Naixem amb un instint moral, una capacitat que creix de forma natural en cada nen, desenvolupada per emetre judicis ràpids sobre el que és correcte o incorrecte i basada en uns processos que actuen de forma inconscient. (...) Altres van ser afegits o actualitzats durant la història dels nostres avantpassats i són exclusius dels humans i la seva psicologia moral” afirma Marc D. Hauser.
(...) venim preparats de sèrie amb una sèrie de circuits que ens permeten assumir el control dels dilemes morals. Tenim un orgue innat de la moral, com tenim l’orgue del llenguatge (...) els sentiments de justícia o moral, o d’empatia, no serien del tot culturals o apresos i tindrien base biològica. (...) la nostra societat no és quelcom inventat, tampoc les regles morals, sinó que són el resultat de la coevolució dels nostres gens i la nostra cultura. Els gens, enlloc de programar-los per fer coses concretes, ens han predisposat per aprendre (...)
Potser aquests sentiments procedeixen d’antics mecanismes que van facilitar als nostres antecessors la creació de llaços socials i la cooperació col·lectiva, bàsics per garantir la seva supervivència (...) la moral va nàixer com una espècie d’enganxament social.
(...) la nostra moral per cooperar està limitada al parentiu i al grup. Si consideres que algú no és dels teus, no l’ajudaràs.
La moral hauria sorgit per beneficiar l’espècie. Atorgava avantatge als que la posseïen respecte als seus competidors i era una garantia pels qui formaven part d’aquestes comunitats. Els individus que no observaven comportaments morals eren expulsats del grup i fora d’ell tenien escasses possibilitats de sobreviure i reproduir-se (...). D’aquí que en els nostres gens  hi hagi inscrits principis universals de col·laboració o penalització enfront de conductes perjudicials per a la comunitat.(...)
Resulta paradoxal que l’ésser humà, capaç de conductes solidàries i altruistes, també pugui ser l’artífex de crueltats inimaginables. (...) des que la revolució industrial es va humanitzar, la societat ens va imposar noves regles morals (...) No va ser fins el segle de les llums que a Europa es va imposar la idea d’humanitat com a grup i se’ns va inculcar que tots pertanyem a aquest mateix grup. Però això no és innat. Tenim una part moral per cooperar malgrat que és molt limitat al parentiu, al grup, però res amb estranys. D’aquí molts dels conflictes d’avui en dia.
(...) que l’home sigui un llop per a l’home s’ha demostrat que no és cert!. Però durant milers d’anys d’humanitat hem anat muntant civilitzacions basades en els principis de moda: que si l’home era dolent, que si el sistema polític havia de controlar-lo i castigar-lo (...) Però res estava basat en l’evidència. Si alguna cosa estem aprenent avui és que els humans no som com pensàvem. No som ni especialment bons ni especialment egoistes.
Cristina Saez, ¿Somos buenos por naturaleza?, ES 9-05-2009