Diferències entre els sexes humans van perfilant-se a mesura que la biologia va aportant-nos dades de la constitució, de l’evolució i dels processos del nostre cervell.
Les diferències degudes a la biologia i a les degudes a la socialització també es van aclarint.
El cervell amb el que has nascut no és el que tens ara: reflecteix tota l’experiència de la persona. És una producció cultural, de manera que al final no té sentit que si és diferent en homes o en dones.
Maricel Chavarría, ¿De qué sexo es tu cerebro?, La Vanguardia 8-02-2009.
(...) un adolescent ja té perfectament formada la seva identitat de gènere, una identitat que per als transsexuals no es correspon amb el seu cos.
“Al voltant dels tres anys una persona ja és conscient de qui és, si és home o dona” (...).
(...) la manera en com algú sigui educat no altera la consciència de gènere, “ja que això va en els gens”. Què succeeix llavors en el cas dels transsexuals? La ment, la seva identitat, no es correspon amb la seva genitalitat. (...) Un dels [marcadors biològics de la identitat de gènere] consisteix en comprovar el reg sanguini del cervell i altres variants. “Hem vist que en els transsexuals femenins el comportament cerebral és igual que en el cervell femení, i al cap i a la fi som el que el cervell diu” (...).
“Si aquesta identitat no es correspon amb el cos crea una gran ansietat que augmenta en l’adolescència” (...).
Maite Gutiérrez, Con el género claro desde niños, La Vanguardia 15-08-2009.
Hi ha diferències a tots els nivells. Els gens del
cromosoma Y dels homes estan ja expressats en tot el cervell masculí des de la
segona meitat de l'embaràs , de manera que hi ha diferències moleculars ,
funcionals , també de la connexió entre els hemisferis esquerre i dret, que és
més gran entre les dones. Elles són capaços de combinar diferents peces
d'informació per arribar a conclusions , aquesta és la base de la intuïció
femenina, són millors en la interacció social , el llenguatge, mentre que els
homes són més capaços de focalitzar i centrar-se en un aspecte . En tots els nivells
, del molecular al d'una mida, hi ha moltes diferències entre homes i dones.
María
Valerio, entrevista a Dick Swaab, 'La orientación sexual se determina en el
útero', El Mundo 12-02-2014.
En realitat, el cervell de cada un és un mosaic amb
elements tant femenins com masculins.
[...] Si hi ha diferències entre homes i dones en
altres part de la seva anatomia, en particular els genitals, per què no va a
haver-la al cervell? I si n'hi ha en el físic, al cervell, igual també es dóna
en l'essencial, la ment.
[...] No hi ha proves que, des del punt de vista de la
seva matèria grisa, la matèria blanca, les connexions neuronals o el gruix de
l'escorça cerebral, el cervell d'una dona i d'un home siguin diferents pel
simple fet de el seu sexe. Més aviat, les proves apunten al contrari [...], més
que dues categories, el que hi ha és un mosaic cerebral.
El hermafroditisme cerebral és la norma i els cervells
masculins o femenins, l'excepció. [...]
No obstant això, el hermafroditisme cerebral és la
norma i els cervells 100% masculins o femenins són l'excepció. "Més aviat,
el que hi ha són molts tipus de cervells" [...]. "A més, el tipus de
cervells que només presenten característiques més prevalents en els homes que
en les dones són molt rars, tan rars com el tipus de cervells amb un perfil que
predomini entre les dones".
"No hi ha cap regió en les nostres mostres que
reveli una clara distinció entre una forma masculina i una forma femenina, és a
dir, que es presenti de forma evident només en els homes o només en les
dones" [...]
Amb les deu àrees [que van mostrar major contrast en
funció del gènere] van poder crear una mena de continu des de l'extrem masculí
a l'extrem femení. El cervell de tot just l'1% dels homes i només el 10% de les
dones queia a cada extrem i un terç de les persones tenien cervells
anatòmicament intermedis. [...]
"La majoria dels humans tenen cervells compostos
per mosaics de característiques que els fan únics, algunes són més comuns entre
les dones en comparació amb els homes i altres ho són més en els homes respecte
de les dones i encara altres són comuns tant a homes com a dones "[...].
Miguel Ángel Criado, No hay un cerebro
masculino y otro femenino, 1-12 2015, El País
Hi ha facultats [universitàries] plenes de dones i altres amb poques, degut a que hi ha capacitats cognitives i preferències diferents. Les dones prefereixen més el que té a veure amb el tracte humà, des de doctores fins a jutgesses.
Justo Barranco, Un puente entre filosofía y ciencia, La Vanguardia 26-01-2006.
L'embaràs
modifica el cervell de la mare d'una manera que la prepara per ser més
receptiva a les necessitats del nadó. Els canvis, atribuïts a la tempesta
hormonal que es produeix durant la gestació, es mantenen almenys fins dos anys
després del part.
El
còrtex cerebral es reorganitza en regions del cervell involucrades en
habilitats socials. Concretament, es redueix la matèria grisa en regions
específiques del còrtex prefrontal i temporal, així com en la línia mitjana
cortical anterior i posterior. Aquest fenomen no s'observa en els futurs pares.
Els
investigadors han avaluat les funcions intel·lectuals de les participants a
l'estudi i no han observat que la reducció de matèria grisa en determinades
regions del cervell comporti cap dèficit cognitiu significatiu.
Estudis
anteriors han detectat que algunes dones embarassades experimenten dèficits de
memòria que en general s'han recuperat dos anys després del part.
A
l'adolescència, com més gran és la reducció de matèria grisa, més alt sol ser
desprès el coeficient intel·lectual. Durant l'embaràs, com més matèria grisa es
perd, més estret és el vincle que s'estableix després del part entre la mare i
el nadó.
Josep Corbella, El cervell de les mares es
modifica durant l'embaràs, La Vanguardia 20-12-2016.
Els
canvis cerebrals tenen una funció adaptativa i, específicament, busquen
"incrementar la sensibilitats de la mare" per detectar potencials
amenaces o per reconèixer més fàcilment l'estat emocional del nadó, per
exemple. Probablement els canvis corresponen a una especialització del cervell
per poder encarar els reptes que suposa la maternitat.
Ara, L'embaràs canvia el cervell de la mare
fins a dos anys després del part, 20-12-2016.
El cervell emocional
El cervell emocional difereix entre homes i dones, segons diversos estudis, però també intervenen l'educació rebuda i el context. Malgrat tot, (...) el grau de reacció emocional és més gran en la dona, "l'afecta més, tant el positiu com el negatiu", precisament per les seves característiques del seu cervell emocional. Les persones amb una gran empatia –regulada principalment per les neurones mirall- tendeixen a emocionar-se. I aquells amb intel·ligència emocional gestionen millor els sentiments.
Un acto reflejo del cerebro emocional, La Vanguardia 25-02-2010.
