Cada ser humà té una reacció a l’estrès i, si la coneix, pot modular-la i posar-la al seu servei. Hi ha qui té més talent quan l’estrenyen i qui es bloqueja precisament si l’estrenyen.
[La definició de l’estrès és] ambigua, i a sobre n’hi ha moltes. Jo diria que és una situació en la qual l’individu intensifica la seva activitat cognitiva causada per un factor extern, Pots superar l’estrès i llavors és positiu, inclús un incentiu; i altres et supera i és negatiu.(...)
Lluís Amiguet, entrevista a Carmen Sandi, “Aumentar la memoria incrementa la inteligencia”, La Vanguardia 17-06-2009.
Estrès bo i estrès dolent
Som primats. (...) I per això el nostre sistema fisiològic està adaptat a milers d'anys a la selva. Allà les situacions d’estrès eren curtes i intenses. (...) Com un ensurt terrible, però curt. I per això aquest estrès sobtat de curta durada enforteix el nostre sistema immunològic. (...) En canvi, l'estrès modern, aquest que produeix quedar a l'atur o –pitjor encara- tenir por a quedar-hi o un cap insuportable o la parella malavinguda... (...) és pitjor que la trobada amb el lleó perquè no hi estem preparats i, al contrari que l'altre, deprimeix el nostre sistema immunològic. D'aquí que aquestes situacions acabin sovint per propiciar malalties cròniques o fins i tot un càncer.
[¿Com pal·liar aquest estrès de cada dia?] Estem preparats per afrontar tragèdies instantànies però no llargs i interminables culebrons. Així que trenqui la tensió quotidiana. Busquis un moment només per a vostè: sense mòbil, sense e-mails, sense obligacions... [¿Un anyet sabàtic? ¿Una setmaneta?] N'hi ha prou amb quinze minuts cada dia (...).
Lluís Amiguet, entrevista a Shlomo Brezbitz, "Nuestro cerebro puede saber i no saber al mismo tiempo", La Vanguardia 6-05-2010.
Cortisol en la
justa mesura
Una
mica d'estrès de tant en tant és saludable. Molt i freqüent és tòxic. L'estrès
és un mecanisme de supervivència, una resposta fisiològica que, davant
determinades situacions, prepara per salvar-se. [...]
Ara bé, si aquestes situacions que el cervell interpreta com a 'perill' persisteixen, resulta tòxic, perquè un excés d'hormones pot danyar les cèl·lules nervioses i, sobretot, les que es troben en l'hipocamp, el que repercuteix negativament en els processos d'aprenentatge i memòria.
Ara bé, si aquestes situacions que el cervell interpreta com a 'perill' persisteixen, resulta tòxic, perquè un excés d'hormones pot danyar les cèl·lules nervioses i, sobretot, les que es troben en l'hipocamp, el que repercuteix negativament en els processos d'aprenentatge i memòria.
Si
passa una època de treball o personal molt estressant, hi ha formes de combatre
els efectes perniciosos d'aquest estat, com practicar esport de manera regular
o meditar.
Cristina Sáez, Cómo cuidar el cerebro,
Magazine 14-02-2016
