La meditació em va connectar amb el meu interior, amb la comprensió de les meves emocions.
(...) El meu mètode no es basa en cap fe religiosa ni filosòfica; s'explica en termes científics i sempre en el context de la psicologia moderna. (...)
Hem fet una sèries de recerques (...) que intenten averiguar què fa que la tècnica de la meditació funcioni. [I?] Al començament, en els anys 60 es van investigar els canvis fisiològics que provoca la meditació: descens dels batecs cardiacs, de la freqüènc respiratòria, de la tensió muscular i arterial, i disminució del consum d'oxigen. (...)
L'any passat varem publicar una sèrie d'articles en ells quals es demostra que les ones cerebrals durant la meditació ACEM mostren relaxació però també processament psicològic. (...) Quan medites, parts concretes del cervell emeten ones theta, que alleugen l'estrès i a llarg termini produeixen una substancial reducció de l’ansietat; augmenten la habilitat mental, impulsen la imaginació i la creativitat; redueixen el dolor, produeixen un estat d'eufòria i estimulen la secreció d'endorfines. (...) Ens possen en contacte amb records que haviem refusat i que eren al fons de nosaltres mateixos, emocions fortes, traumes oblidats, de manera que ens permeten netejar o unificar la memòria.
[La meditació modifica el cervell a llarg termini?] Sí, el transforma. Com et veus, com veus als altres, com et relaciones, tot això canvia amb la meditació. Recerques recents demostren que les persones que mediten tenen la capa de la escorça cerebral més gruixuda. (...)
Ima Sanchís, entrevista a Are Holen, "La meditación transforma el cerebro a largo plazo", La Vanguardia 8-04-2010.
