Jo era un tipus amargat, desgraciat, insatisfet, sentia que cremava la meva vida, sumís en l’ansietat... Vaig arribar a prendre’m tres ansiolítics cada nit... Gairebé vaig embogir.
[¿I com va dir adéu a tot això?] No va ser fàcil, ja que hom creu que mai podrà fer quelcom diferent del que està fent... Vaig ser víctima de 'mobbing' i vaig haver-me d'agafar algunes baixes..., després de les quals sempre tornava a la tortura. Avui veig que em mancava valor per respectar-me i sortir d'allí. (...) Vaig intentar deixar les pastilles practicant ioga, i això em va ajudar. Però molt més em va ajudar aquell cambrer... (...) El cambrer va sortir del darrera de la barra, es va asseure al meu costat, es va servir un whisky, se'l va beure d'un glop i em va deixar anar: "¿Tu pateixes molt, no?" (...) El vaig mirar cabrejat posant cara de "¿i tu de què vas, capullo?". Ell, amb mig somriure, va afegir: "Recorda que el més important de la teva vida és que et respectis a tu mateix". Vaig sortit d'alli i, al carrer..., vaig trencar a plorar. (...)
Sense saber-ho, ell va canviar la meva vida: avui soc el tipus més feliç del món!
[¿I en què consisteix això?] En reconciliar-se en si mateix. En el meu cas, va consistir en abandonar aquella ocupació que estava a punt de tornar-me boig (literalment), i perseguir el meu somni d'infantesa: ser escriptor. Ho vaig fer, i vaig publicar un manual basat en la meva experiència, 'La (r)evolución interior'...
(...) va brollar la necessitat de reconciliar-me amb els meus ascendents, amb les meves arrels. Jo vaig créixer en aquest poble petit [Arnes], apartat i paradisíac, el del meu pare, el dels meus avis, que vivien del camp. I vaig sentir que els havia d’homenatjar, rendint tribut a aquestes arrels. (...)
[¿Va quedar enrere aquella insatisfacció?] Sí, perquè ja he entès que no som aquí per pagar una hipoteca. I que som mags: tenim capacitat per crear el nostre present.
[¿Per a què creu que som aquí?] Per crear (un llibre, un dibuix, una obra, aquesta entrevista, una família ...) i per compartir. Jo no tinc un duro, però soc feliç: estic creant i compartint!
Víctor-M. Amela, entrevista a David Martí , "Aquel cazador de brujas no pudo con las de Arnes", La Vanguardia 27-02-2010.
