"La
identitat sexual es conforma a una edat molt primerenca. Durant la
infància, la persona se sent d’una manera concreta i s’ha de respectar.
Sobre els cinc anys, els petits comencen a diferenciar l’existència de
dos sexes, són més que res sensacions, però hi són. En l’adolescència la
identitat acostuma a ser força clara" (...).
(...) de manera general ("en medicina sempre hi ha excepcions"), la identitat sexual ja està conformada als 10 o 11 anys.
A. Rodríguez de Paz/C. López, La sexualidad se perfila en primaria, La Vanguardia 13-1-2010.
* Sexualitat
* Idees científiques preconcebudes
* Dubtarla identitat sexual
L'orientació sexual de l'individu es determina a
l'úter matern per una sèrie de factors. Un 50% d'ells són genètics i els altres
són interaccions entre les hormones i les cèl·lules en el cervell en
desenvolupament [...] com l'estrès de la mare durant la gestació, que segrega
alts nivells d'hormones com el cortisol que travessen la placenta i interactuen
amb les hormones del cervell en desenvolupament, també el tabac [...],o certs
fàrmacs, compostos de tipus hormonal ... Hi ha un altre factor interessant que
també influeix: el nombre de fills homes nascuts abans que tu. És una qüestió
immunològica, quan la mare està embarassada d'un nen, aquest genera una
proteïna que l'organisme de la mare reconeix com estranya, i produeix
anticossos contra aquest compost que reconeix com a estrany. Com més fills
homes hagi tingut, més eficients són aquests anticossos i això influeix en
l'orientació sexual del cervell del nen en desenvolupament.
[...] L'orientació sexual no es pot influenciar
després del naixement. Per descomptat que tot el que aprenem canvia el nostre
cervell, les nostres sinapsis. El cervell està canviant per tot el que aprenem,
el que fem, el que veiem, el que pensem ... el cervell té una certa
plasticitat, però per a alguns comportaments -com l'orientació sexual- no hi ha
aquesta plasticitat. Igual que la identitat de gènere. Si ets home o dona està
escrit en el cervell des que naixem, i els nens poden tenir fortes conviccions
a l'edat de dos o cinc anys que han nascut en un cos equivocat, sense que es
pugui fer res més que canviar aquest cos, el cervell no es pot canviar, em
refereixo a la transsexualitat.
María Valerio, entrevista a Dick Swaab, 'La
orientación sexual se determina en el útero', El Mundo 12-02-2014.
O
eres un nen o eres una nena. Fins fa molt poc temps, aquesta definició semblava
simple.A les nenes se'ls associava el color rosa, i als nens, el blau; les
nenes jugaven a nines, i els nens, amb cotxes. Eren uns conceptes tradicionals
relacionats amb el gènere que han canviat de manera molt ràpida i avui dia
aquestes etiquetes ja no estan tan definides.
Redacció, El National Geographic explora la
identitat de gènere, La Vanguardia 8-02-2017.
Documental
del canal National Geographic, Identidad de género: ni rosa, ni azul,
8-02-2017.
Homes,
dones, transexuals, homosexuala, intersexuals **
La
jove de 29 anys Odiele va néixer amb testicles interns i sense úter ni ovaris a
causa d'una anomalia coneguda com a síndrome d'insensibilitat als andrògens
-també coneguda com intersexualitat-, que implica que una persona que és
genèticament masculina -té els cromosomes XY- és resistent a les hormones
masculines, els andrògens. Com a resultat, té alguns o tots els trets físics d'una dona però els caràcters genètics
d'un home.
Odiele
va ser diagnosticada d¡aquesta síndrome quan encara era menor d'edat. Els
metges es van adonar que tenia testicles interns i van comunicar als seus pares
que els hi havien d'extirpar perquè corria el perill de tenir càncer, i des
dels 10 anys va haver de sotmetre's a diverses cirurgies , primer quan li van
extreure els testicles i vuit anys després quan li van reconstruir la vagina.
Redacció i agències, Una model belga revela
que és intersexual, La Vanguardia 27-01-2017.
Intersexuals
[...] "Més del 99% de les persones tenen genitals
masculins o femenins i només uns pocs tenen òrgans genitals ja sigui en una
forma que està entre les formes masculina o femenina, o bé tenen alguns òrgans
amb la forma masculina i altres amb la femenina. Són els que anomenem
intersexuals ".
Miguel Ángel Criado, No hay un cerebro
masculino y otro femenino, 1-12-2015, El País
Homa-dona?
El
Clínic ha sol·licitat posar en marxa un programa experimental de trasplantament
d'úter de dona viva. [...] El nostre projecte experimental va dirigit exclusivament
a dones que tenen absència congènita d'úter i vagina, la síndrome de
Rokitansky.
Aquestes
dones van néixer amb ovaris però sens úter ni vagina. Probablement no van saber
res fins que van arribar a la pubertat i la regla no els venia. El metge els va
dir que, tal com estaven, tindrien relacions sexuals limitades i no podrien
tenir fills.
Ana Macpherson, El Clínic demana permís per
trasplantar úters de donant viva, La Vanguardia 18/19-04-2019.
Homosexualitat
En els anys 60 o 70 es creia que l'homosexualitat era
fruit d'una mare dominant, era la mare a la qual es patologizaba sense cap raó.
Ara sabem que la base està en el cervell [ ... ] . Hi ha variabilitat en tots
els aspectes del comportament, i s'hauria d'acceptar . Res més lluny que
patoligiar , sinó acceptar que la gent és diferent, que cal protegir aquestes
diferències i permetre a cadascun viure d'acord al que marca el nostre cervell.
Hi ha una altra línia d'investigació més recent ,
sobre els fills adoptats de parelles homosexuals, i s'ha demostrat que criar un
nen en aquest entorn no influeix en la seva orientació sexual, perquè tot està
programat des de molt d'hora en el desenvolupament cerebral.
María Valerio, entrevista a Dick Swaab, 'La
orientación sexual se determina en el útero', El Mundo 12-02-2014.
Actuem
tal com ens manen els nostres gens. Les dues grans línies que determinen la
nostra vida: la genètica i la teoria social que la projecta en la nostra
conducta.
[...]
Els nostres gens són uns interessats, només busquen el seu propi interès, que
és sobreviure’ns.
Hem
descobert que hi ha dos gens que predisposen els qui els porten a tenir una
conducta homosexual.
Entre
germans, el petit té un 30% més de possibilitats de ser gai que el que el
precedeix i així successivament.
Lluís Amiguet, entrevista a
Robert Trivers, “L’homosexual transmet els seus gens per altres mitjans”, La
Vanguardia 21-12-2017.
Asexual
Asexual és
aquella persona que no experimenta cap atracció sexual. [...] Aquestes persones
comencen a sortir ara de l'armari. [...] La majoria dels asexuals prefereixen
mantenir-se en l'anonimat a internet. [...] I explicar a la família, els amics
i l'entorn que una o un pot viure perfectament sense sexe sense renunciar per
això a tenir, per exemple, parella "pot ser de vegades esgotador, ja que
no és una cosa que puguis concloure en una conversa de cinc minuts".
[...]
L'asexualitat qüestiona moltes premisses socials i idees preconcebudes.
"Hi ha gent que no està disposada a entendre que hi ha altres realitats
alienes a les seves, a intentar entendre
que això del sexe per increïble que sembli no és universal i que hi ha persones
a qui no els interessa".
[...]
"Asexual és no sentir atracció sexual. El que hi hagi o no comportament
sexual és independent.
Javier Ricou, L'asexualitat surt de l'armari, La
Vanguardia 1/03/2016.
La sexualitat dels mamífers
Tots
els mamífers es reprodueixen sexualment, però lles estratègies reproductores
són molt diverses. Es calcula que entre el 3% i el 5% d’espècies són monògames,
especialment pel que fa a la cura de la descendència. [...]
D’espècies
de mamífer n’hi ha que de manera instintiva s’estructuren en forma d’harem, en
què un mascle dominant té accés predominant a totes les femelles del grup. És
el cas, per exemple, dels goril·les. D’altres són solitaris i els encontres
entre mascles i femelles són esporàdics, com passa amb els orangutans. També
n’hi ha que viuen en grans grups socials, en què femelles i mascles conviuen
sense formar parelles estables, com els ximpanzés i els bonobos. I també n’hi
ha que socialment s’estructuren en forma de parelles raonablement estables, com
el micos tití i les persones.
Els
micos tití formen parelles molt estables. Mostren una clara preferència
selectiva per la parella reproductora, que protegeixen de possibles perills.
També manifesten agitació fisiològica i psicològica si se separen de la
parella, i es relaxen socialment quan estan amb ella. [...]
David Bueno, La gelosia i el
dolor: cares d’una mateixa moneda, Ara 30-12-2017.
