El got, està mig buit o mig ple? (...) les recerques de la psicologia positiva s’han centrat en esbrinar com afecta a l’ésser humà la seva actitud positiva o negativa enfront dels esdeveniments.
(...) no s’ha de confondre l’actitud positiva amb el plaer. L’actitud positiva te més a veure amb la satisfacció que amb el plaer (...) el qual és efímer (...). Les satisfaccions, al contrari, només poden ser experimentades responent als desafiaments de l’existència posant l’energia i la virtut que tots tenim. La satisfacció procedeix d’una actitud interna que es visualitza externament com una resposta positiva enfront de circumstàncies tan agradables com no.
(...) La positivitat amplia els nostres recursos intel·lectuals, físics i socials i els fa més duradors, incrementa les reserves a les quals podem recórrer quan se’ns presenta una amenaça o una oportunitat. Quan estem d’un tarannà positiu les persones milloren, i l’amistat, les relacions amoroses i les coalicions tenen més probabilitat de prosperar.(...) amb la positivitat la nostra actitud mental és expansiva, tolerant i creativa. Estem oberts a noves idees i experiències.
La incidència de l’actitud positiva és molt rellevant. Inclús ens fa adoptar una forma de pensament diferent a l’actitud negativa. Aquesta activa una forma de pensament tipus xafarranxo de combat, mentre que l’estat anímic positiu mou a les persones a adoptar una forma de pensar creativa, tolerant, constructiva, generosa, relaxada i lateral. (...) quan les persones tenen un tarannà positiu (...) tenen una major capacitat per suportar l’estrès i mitigar els mals moments. I té incidència en la salut. (...)
Pels qui creguin que tenir una actitud positiva implica defugir les circumstàncies difícils o tergiversar-les s’equivoquen.(...)
Es pot aprendre a ser positiu. El cervell està dissenyat per canviar responent a experiències. (...) És un sistema que aprèn. (...) podem entrenar els nostres sentiments. No som meres víctimes e la nostra situació, ni tampoc del nostre passat. (...) els optimistes ho són no perquè sempre tinguin raó, sinó perquè són positius. Inclús són positius quan s’equivoquen, i aquest és el camí de l’assoliment, de la correcció, de la millora i de l’èxit.
Jordi Jarque, Medio lleno, ES 9-05-2009
Com créixer
Cal negar-se a assumir el paper de víctima. (...) Massa gent fa retrets, hi posa excuses i es queixa, enlloc d’assumir la seva responsabilitat personal i fer la seva part per a que tot funcioni millor (...)
La majoria de la gent s’ha resignat a la mediocritat. Massa
¿Com es creix indefinidament? Llegeixes, et formes i intentes fer front als teus temors enlloc d’eludir-los, ja que quan fas coses que et fan por, creixes. I també és convenient envoltar-se de gent interessant (...).
[En segon lloc,] dóna cert sentit de missió al treball que facis, fes-ho de tal forma que ajudi a la gent creant energia, això et donarà èxit.
[En tercer lloc,] passa-t’ho bé, diverteix-te, ja que el que ara ens sembla importantíssim, al final de la nostra vida no tindrà importància, i el que ens sembla nimi i sense importància, al final ens en adonarem que són realment les coses importants.
(...) Quant més nombrosos siguin els dies increïbles que puguis tenir, millor serà la teva vida, ja que els teus dies són la teva vida en miniatura. Vas creant la teva vida conforme vas vivint els teus dies. Sigues avui més positiva, més valenta, més apassionada, més afectuosa ... i els dies construiran setmanes, les setmanes mesos, els mesos anys ... I aquesta és la teva vida.
(...) La majoria evitem el risc, vivim en el confortable i ens sembla que aquesta és la forma segura i intel·ligent de viure. (...)
En realitat és la manera més insegura de viure ja que vius minvat: quant més t’apropis als teus límits, més s’amplien. Si no tems la incomoditat, si fas les coses que et fan por però que són importants, creixeràs i t’enfortiràs.
Ima Sanchís, entrevista a Robin Sharma, “Tus días son tu vida en miniatura”, La Vanguardia 25/26-12-2009.
Creativa
Li vaig dir, no escriuràs res que desperti a ningú si pots dormir sense explicar-ho. I l'únic que aconsegueix treure’t la son és el que has viscut realment: això del que no et pots lliurar fins que ho escrius". (...)
Això és escriure: trobar el més urgent que hi ha en el teu interior i explicar-ho, perquè el que passi després amb la teva obra (...) és només qüestió d'ego i pots viure perfectament sense allò; però sense escriure, sense crear -pintar, esculpir, cuinar-, sense explicar això tan urgent que no et deixa dormir, ningú pot viure plenament. (...)
Si has trobat això tan urgent que cadascú du a dintre, no podràs contenir-ho, et sortirà a borbolls i després arrossegarà a tots els que et llegeixin (...). Quan sàpigues què és (...), també sabràs explicar-ho o tindràs tanta pressa en aprendre-ho que acabaràs sent bo també en com explicar-ho. Mentre no trobis això en el teu interior, no podràs demostrar si saps escriure.
Lluís Amiguet, entrevista a Richard Price, "Crear es descubrir lo urgente en tu interior para explicarlo", La Vanguardia 3-03-2010.
(...) El que més m’ha sorprès, i el que més enriquidor m’està resultant, és que a Boston hi ha una concentració de talent impressionant. Cada dia em trobo amb persones que m’aporten idees noves, idees que a mi mai se m’haurien ocorregut i que m’ajuden a millorar el meu treball. Em llevo al matí pensant “a veure quina sorpresa em porta el dia d’avui!”. És un entorn que et fa sentir jove, amb ganes d’aprendre i de fer coses noves.
J. Corbella, entrevista a Josep Baselga, “Catalunya tiene que ser una cuna de talento joven”, La Vanguardia 4-01-2011.
Actitud a una certa edat
(...) Jo pacto cada dia amb el temps i en molts bons termes. Començo una etapa de maduresa en la qual la reflexió acompanya l'acció i aquest camí caminat et dóna perspectiva. És com si m'hagués aturat en un turó per gaudir del caminat i il·lusionar-me pel que em queda per recórrer. (...) Mirant enrere gaudint del plaer de reflexionar sobre el viscut. (...)
No em deixo caure en l'escepticisme total, però crec que el desapassionament progressiu també aporta un toc de civilització. (...) I sense amargor, perquè l'amargor és el resultat de passions que hom no ha controlat el suficient i acaben degenerant en frustracions...
Lluís Amiguet, entrevista a Carmen Romero, "Si vas de víctima, vas de cráneo", La Vanguardia 22-03
