Perquè som altruistes? Quins efectes produeix?
El primer que necessitem és obrir uns ulls disposats a veure el patiment aliè, i després la decisió re respondre-hi amb els mitjans que disposem, pot ser de quelcom tan senzill com ajudar el teu veí o tan complicat com ser metge humanitari. Però l’important és estar obert. (...) Si estàs obert, no ets aliè al patiment dels demés.
[Per això vaig deixar l’art per la medicina] Tenia una inquietud. Per a mi, viure en plenitud la vida significa viure intensament amb els altres, aquesta és l’aventura, i a MSF [Metges Sense Frontera] com a metge pot desenvolupar aquesta inquietud.
Ima Sanchís, entrevista a James Orbinski, “Si estás abierto, no eres ajeno al sufrimiento ajeno”, La Vanguardia 19-10-2009.
Els beneficis psicològics d’un comportament altruista són gairebé comparables als dels antidepressius: eleven la autoestima i mantenen la ment en bona forma(...)
Qui no se sent millor després de donar la mà a qui ho necessita? Malgrat això, els beneficis d’aquests actes desinteressats no acaben en una emoció gratificant capaç de delectar la nostra consciència. Segons els darrers estudis científics, l’altruisme també serveix per ajudar-nos a nosaltres mateixos, més concretament, a la nostra salut mental. L’estrès, l’ansietat, la tristesa o la depressió resulten menys danyosos quan desenvolupem la solidaritat que tots duem dintre.
De fet som portadors d’una força genètica bondadosa i compassiva, la qual ens impulsa ajudar als nostres semblants(...) aquesta qualitat ha permès assegurar la supervivència de la nostra espècie. Sobretot en els moments de tragèdia(...) “Ajudar al proïsme forma part inseparable del nostre instint de conservació i és un dels pilars que expliquen l’avanç de gènere humà. Les comunitats de persones unides per forts llaços augmenten les probabilitats que els seus gens estiguin representats en generacions futures, però també de prosperar més que els col·lectius fragmentats per la cobdícia o l’individualisme. I és quelcom que cada dia va a més, ja que darrera està la força de la selecció natural.
María Leach, No es por ti, es por mí, ES, 28-02-2009.
José Manuel Pérez Tornero, El colapso del egoísmo eficiente, La Vanguardia 12-09-2010.
Relació assertiva*
¿Per què a vegades les conseqüències dels actes no es corresponen amb la intenció dels que els duen a terme? (...).
(...) la malenconia és una de les sensacions que amb més freqüència ens angunien quan veiem actes generosos que acaben sent inútils o, inclús, perjudicials. (...)
(...) per dur a terme accions que beneficiïn als altres, la motivació altruista ha d’anar acompanyada de capacitat pràctica (per implantar els nostres plans de forma eficaç) i de recursos interpersonals (que ens permetin manegar-nos en l’univers de les relacions humanes).
(...) Sense la tolerància a la tensió interpersonal necessària per dur a terme els nostres humanitaris plans, la bondat es queda només en voluntat. Mai aporta res als que ens envolten. I, a vegades, els perjudica: hi ha mestres amb un gran cor que acaben convertint la seva classe en un caos on triomfen els més agressius degut a que no es senten capaços d’enfrontar la tensió que suposa crear normes de convivència.
(...) és molt important desenvolupar la nostra assertivitat, la nostra capacitat per defensar les nostres opinions, sentiments i necessitats posant-les al mateix nivell que les dels altres. Aconseguir-ho és una qüestió de tècniques de comunicació i això és quelcom completament independent de lo bones que siguin les nostres intencions. (...) no n’hi ha prou amb una voluntat generosa: hem de conrear la nostra habilitat comunicativa.
En psicologia es diu que habitualment hi ha tres formes bàsiques de relacionar-se amb els altres: la passiva –quan deixen que els nostres drets estiguin per sota-, l’agressiva –quan les posem pel damunt dels aliens- i l’assertiva –quan negociem fins arribar a un mutu acord.
(...) Si emprem sovint [la passiva] (...) ens fa perdre punts davant de l’altre i, al final, la nostra honradesa acaba sent derrotada. Acabem fent favors que es converteixen, sense saber com, en la nostra obligació. O deixem que la mala idea de l’altre persona s’imposi per no contradir-la. O fem massa esforços per un objectiu que sabem, des del principi, que és perjudicial.
Però el pitjor de continuar aquest estil de comunicació és que, al final, ens du a explotar i adoptar l’actitud contrària. És fàcil acabar convertint-se en agressiu quan les bones intencions s’han vist un cop i un altre truncades per la passivitat. De fet, moltes persones que ara ens resulten amenaçadores eren individus que s’han comportat com ‘bona gent’ durant molt temps però ara estan amargats perquè senten que han estat enganyats pels altres massa vegades.
Luis Muiño, Buenas intenciones que llevan al infierno, ES 8-05-2010.
D’on ens prové l’altruisme
(...) l’altruisme suposa una força fonamental per a la cohesió dels grups ja siguin d’insectes, d’aus o de mamífers, inclosos nosaltres, els primats. (...) Ho vulguem o no, som éssers morals perquè la nostra naturalesa ens hi empeny.
(...) La selecció natural afavoreix l’aptitud de l’individu, no del grup. Tot i això, alguns éssers (entre els quals hi trobem formigues, rates i humans) duen a terme cert tipus d’actes, anomenats 'altruistes' que 'redueixen' l’aptitud de qui actua a favor d’un parent la major part de les vegades.
(...) Va ser la sociobiologia (...) la que va proporcionar –l’any 1964 (...)- un model adequat sobre l’evolució de l’altruisme: la teoria de la selecció del parentiu.
Camilo José Cela Conde, Darwin i la moral (humana), La Vanguardia 12-09-2010.
Egoisme és seguir el desig d’un mateix i cercar el propi bé. 'Altruisme', cercar el bé de l’altre, abans que el propi desig. La humanitat ha oscil·lat entre aquests principis. L’estoïcisme anul·lava l’egoisme alliberant-nos del desig. El cristianisme va fomenta l’altruisme mitjançant la 'caritat'. L’Humanisme i la Il·lustració van recuperar el 'jo' amb 'individualitat' i 'tolerància'. El socialisme va proposar l’abnegació a favor de la 'classe'... I el neoliberalisme reivindica l’eficiència de l’egoisme, ja que la 'ma invisible del mercat' "farà que afavoreixi la societat" (Smith).
Donació d'òrgans
La donació d’òrgans, com la donació de sang obeeix, fonamentalment, a aquesta lògica l'objectiu de la qual radica en oferir a un altre ésser humà un bé vital, en donar-lo sense esperar res a canvi.
La realitat està repleta d'exemples que confirmen i corroboren l'existència de persones que es mouen per aquesta lògica i que experimenten una profunda plenitud en el mer acte de donar, en comprovar que tal do genera bé. Aquesta és l'arrel de la generositat. No només té a veure amb la donació d’objectes materials, de bens bàsics per a la supervivència, sinó també de bens intangibles, com el propi d'un volontari que, sobretot, dóna temps als seus destinataris. (...)
La donació d'òrgans és un exemple de la generositat que té unes connotacions molt particulars. Es tracte de donar quelcom que forma part constitutiva del propi ésser, de la mateixa intimitat del cos. Es dóna a un ésser desconegut, anònim, que el requereix per poder sobreviure. L'anonimat encara dóna més plenitud a l'exercici de la donació, perquè no distingeix entre pròxims i llunyans.
(...) aquesta ètica, lluny de ser anacrònica i obsoleta, persisteix i es fa lloc en les més estranyes situacions. Aquest tipus d'accions personals expressen el millor i el més bell d'una societat, la seva riquesa intangible, la seva força espiritual.
Francesc Torralba Roselló, ¿Cual es la raíz de la generosidad?, La Vanguardia 17-03-2010.
Calen bones intencions i capacitat
¿Per què a vegades les conseqüències dels actes no es corresponen amb la intenció dels que els duen a terme? (...).
(...) la malenconia és una de les sensacions que amb més freqüència ens afecten quan veiem actes generosos que acaben sent inútils o, inclús, perjudicials. (...)
(...) per dur a terme accions que beneficiïn als altres, la motivació altruista ha d’anar acompanyada de capacitat pràctica (per implantar els nostres plans de forma eficaç) i de recursos interpersonals (que ens permetin manegar-nos en l’univers de les relacions humanes).
(...) Sense la tolerància a la tensió interpersonal necessària per dur a terme els nostres humanitaris plans, la bondat es queda només en voluntat. Mai aporta res als que ens envolten. I, a vegades, els perjudica: hi ha mestres amb un gran cor que acaben convertint la seva classe en un caos on triomfen els més agressius degut a que no es senten capaços d’enfrontar la tensió que suposa crear normes de convivència.
(...) és molt important desenvolupar la nostra assertivitat, la nostra capacitat per defensar les nostres opinions, sentiments i necessitats posant-les al mateix nivell que les dels altres. Aconseguir-ho és una qüestió de tècniques de comunicació i això és quelcom completament independent de lo bones que siguin les nostres intencions. (...) no n’hi ha prou amb una voluntat generosa: hem de conrear la nostra habilitat comunicativa.
En psicologia es diu que habitualment que hi ha tres formes bàsiques de relacionar-se amb els altres: la passiva –quan deixen que els nostres drets estiguin per sota-, l’agressiva –quan les posem pel damunt dels aliens- i l’assertiva –quan negociem fins arribar a un mutu acord.
(...) Si emprem sovint [la passiva] (...) ens fa perdre punts davant de l’altre i, al final, la nostra honradesa acaba sent derrotada. Acabem fent favors que es converteixen, sense saber com, en la nostra obligació. O deixem que la mala idea de l’altre persona s’imposi per no contradir-la. O fem massa esforços per un objectiu que sabem, des del principi, que és perjudicial.
Però el pitjor de continuar aquest estil de comunicació és que, al final, ens du a explotar i adoptar l’actitud contrària. És fàcil acabar convertint-se en agressiu quan les bones intencions s’han vist un cop i un altre truncades per la passivitat. De fet, moltes persones que ara ens resulten amenaçadores eren individus que s’han comportat com ‘bona gent’ durant molt temps però ara estan amargats perquè senten que han estat enganyats pels altres massa vegades.
Luis Muiño, Buenas intenciones que llevan al infierno, ES 8-05-2010.
Alguns altruistes
Bill Gates i Warren Buffett són a Xina tractant de persuadir a altres multimilionaris com ells a que donin al menys la meitat de la seva fortuna a obres de caritat. Buffett, president de Berkshire Hathaway Inc. i Gates, cofundador de Microsoft Corp., han reclutat a més de 30 filantrops per a la seva campanya 'Giving Pledge' (Compromís de donar).
Agències, Buffett y Gates se reúnen con millonarios chinos para atraerlos a su fundación, La Vanguardia 1-10-2010.
El cofundador de Facebook, Mark Zuckerberg, de 26 anys (...) ha donat 100 milions de dòlars a les escoles locals de Newark, una ciutat nord-americana amb problemes. És un acte generò (i una bona reputació probablement també li vindrà bé a l’empresa del magnat de les xarxes socials).
És sorprenent que Zuckerberg regali aquesta porció de la seva fortuna tan apressa.
Robert Cyran, Un filántropo precoz, El País 26-09-2010.
