FIB, IDH, IPF
En aquest recó de l’Himalaia [Butan] ja han posat en pràctica la seva felicitat interior bruta (FIB) que pretén avaluar el grau de benestar dels seus habitants en funció de paràmetres com el grau de conservació del se entorn natural i del seu patrimoni cultural o la distribució equitativa de la riquesa. (...) Per [al catedràtic de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona] "les variacions del patrimoni natural no afecten al PIB de manera que 'l’èxit econòmic' d’una economia pot amagar la destrucció accelerada dels recursos dels quals depèn sense que el PIB ens doni cap avís d’això".
(...) El PIB s'hauria de deixar de considerar com l’indicador de progrés de la societat i donar més importància en el debat polític a un conjunt d’indicadors socials i ambientals: l’esperança de vida, la desigualtat, les emissions de gasos efecte hivernacle..." (...).
De moment, l’índex de desenvolupament humà (IDH) del Programa de les Nacions Unides (PNUD) dissenyat pel premi Nobel Amartya Sen fa vint anys és la iniciativa que ha arribat més lluny. (...) Junt amb l’ONU, a premis Nobel d’Economia, a fundacions o al món acadèmic, també l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el president francès Nicloas Sarkozy, el Banc Mundial i la Unió Europea s'han sumat al debat sobre la necessitat de complementar el PIB amb altres mesuradors del benestar.
(...) La New Economics Foundation
Cada vegada més economistes refusen la idea que més PIB signifiqui més benestar.
(...) La Comissió Europea s'ha fixat com a màxim el 2012 per dissenyar un índex que avaluï el dany i la degradació del medi ambient i per millorar les estadístiques sobre qualitat de vida.
IDH-20
L’IDH [Índex de Desenvolupament Humà] número 20 es va presentar ahir a New York amb el missatge que la conservació del medi ambient i la sostenibilitat del benestar són nous desafiaments (...) Noruega torna a ser el país amb un IDH més alt, índex que resumeix les dades sobre esperança de vida, matriculació escolar i ingressos per càpita. Aquest nou informe incorpora tres indicadors nous que reflecteixen la desigualtat multidimensional, les disparitats per sexes i la pobresa extrema. Espanya repeteix en la posició número 20 respecte a l’any passat, però puja un graó comparat amb el 2005. (...)
Els països que avancen més lentament són els afectats per l’epidèmia de sida a l’Àfrica subsahariana i els que integraven l’antiga URSS, on la mortalitat de persones adultes va en augment. Contràriament, Xina, Indonèsia i Corea del Sud, també Nepal, Oman i Tunis, han aconseguit un important progrés. (...)
El PNUD presta especials atenció a la desigualtat entre sexes.: Holanda és el país que, en aquest aspecte, ha fet millor els deures, seguit per Dinamarca, Suècia i Suïssa. (...)
La monumental bateria d’aquest IDH convida a que els governs reflexionin sobre què ha de canviar per oferir més benestar a les seves poblacions. Un dels consells és que "la societat es veurà enormement beneficiada si concentra els seus esforços en implantar reformes per promoure la igualtat".
R.M. Bosch, Má igualdad para progresar, La Vanguardia 5-11-2010.
