Emoció, espiritualitat, coneixement
Quan els humans estan en harmonia, quan cooperen, emergeix la cohesió social, llavors apareix un sentiment d’unitat, de comunió, i això és el que jo entenc com un moment espiritual. (...) Sí, això és el que té d’especial la música, ens uneix.
(...) Volia entendre com funciona la ment, i la música n’és la millor eina. (...) És capaç d’arribar a qualsevol funció cognitiva i afectiva del procés mental, i per tant a la seva corresponent estructura al cervell. Pots investigar diferents memòries (...).
Estudiem el sistema emocional, la relació que hi ha entre el camp emocional i el cognitiu i com es desenvolupa en els nens.
(...) També investiguem els aspectes terapèutics de la música en pacients amb depressió, amb parkinson i amb malalties autoimmunes. (...)
A través de ressonàncies magnètiques podem veure que la música pot variar profundament el nostre cervell. (...) Si a vostè l’obliguessin a escoltar música que no li agrada, en farien sortir el pitjor; si escoltés música que l’entristeix, acabaria amb una depressió, i sabem que la música es pot utilitzar com a tortura i per manipular les persones. (...)
(...) els nens a qui se’ls estimula el llenguatge musical aprenen més de pressa els processos del llenguatge, els matisos, la sintaxi i l’habilitat d’escoltar; i tenen menys problemes de dislèxia. Cantar o fer música és molt beneficiós per a ells.
Les dones són capaces de processar la música amb els dos hemisferis, mentre que els homes ho fan només amb un. Passa una cosa molt semblant amb el llenguatge, per això els problemes de llenguatge es donen més en nens que en nenes. Després d’un trauma físic o mental a l’hemisferi esquerre, els homes tenen més dificultats per poder tornar a prendre el llenguatge.
Ima Sanchís, entrevista a Stefan Koelsch, “La música pot variar profundament el cervell”, La Vanguardia 17-08-2011.
