Els exemples d'homes que s'emocionen en públic són cada cop més comuns. (...)
Com qualsevol ésser humà, ells també ploren, però l'expressió oberta de sentiments encara resulta més cridanera si el protagonista és baró (...). Part de la societat continua relacionant plor amb debilitat. La tradició cultural deixava clars els papers (...). "La forma d'expressar els sentiments ha viscut un canvi important de la ma de l'evolució social; si un home està segur de si mateix, tranquil, no tindrà reparos en mostrar el que sent" (...).
(...) En referència a les dones, també hi ha hagut canvis. (...) "La llàgrima per atreure l'atenció de l'home, per mostrar vulnerabilitat, és una imatge del passat" (...). "Elles expressen la seva emotivitat, però sense necessutat de fer teatre". (...)
¿Quina és, doncs, la justa mesura de l'expressió emotiva? "Depèn dels gens, de l'educació, del context i també si s'és home o dona, ja que els nostres cervells emocionals són diferents" (...) "Una societat madura és la que és sensible, però capaç de gestionar aquests sentiments sense sobredimensionar-los".
