La vida moderna és plena de contradiccions. Els ciutadans ja no tenen ganes de fer el servei militar i avorreixen les guerres i la vida de caserna. Però, al mateix temps, molts estan disposats a pagar per a que els tractin com si estiguessin en l’exèrcit. (...)
El ‘trining boot camp’ ve –com no- d’Estats Units. (...) Els seus impulsors asseguren que “serà l’experiència més dura i satisfactòria que puguin experimentar en l avida” (...).
(...) El principi del ‘boot camp’ és senzill: dur les tècniques de l’entrenament militar al gran públic per a que el esportista trobi noves motivacions i aconsegueixi enfortir el seu estat psicofísic. (...)
(...) Hi ha molts motius darrera d’aquest èxit: és una pràctica eficient, degut a que no exigeix massa temps. (...) És més barat que contractar un entrenador personal. Es pot reproduir en qualsevol ambient (...).
“Els esportistes cerquen estímuls. En la vida diària o en un gimnàs tradicional s’avorreixen. Necessiten contínuament coses noves i precisen disciplina”, (...) el caràcter estricte i rígid de la classe és una de les virtuts més apreciades pels clients. “A la gent l’agrada que se l’exigeixi quelcom. Si no, al cap de dos mesos abandona i deixa de venir. (...) S’ha de crear un determinat ambient i procuro infondre un cert respecte”. (...) [El] gerent del gimnàs va estar en la legió en la seva joventut i creu que efectivament hi ha certes analogies entre els tipus d’entrenament. “Qui fa això és una mica masoquista”, bromeja. “A l’arribar fins a l’extenuació, l’exercici es converteix en un repte de superació personal.(...)”
En el seu format original la disciplina reprodueix el programa dels marines (de fet, els grups d’esportistes reben el nom de brigades) que han estat tractats en nombroses pel·lícules (...).
A més de generar beneficis físics indiscutibles, el ‘boot camp’ té un vessant social important, al desenvolupar l’esperit de grup. “La part negativa de lo militar és l’abús del comandament. Però el que la gent aprecia d’aquest món és el treball en grup i el fet de ser guiats de forma correcta” (...) “Hi ha empreses que ens han contractat per veure com els seus aspirants a un lloc de treball reaccionen enfront de la pressió”. (...) Una altra paradoxa de la societat moderna: fatigar-se com un marine per acabar assegut en una oficina.
Piergiorgio M. Sandri, En forma como un marine, ES 28-11-2009.
Articles relacionats: Suport a dictadures, Assumpció dels defectes aliens
Articles relacionats: Suport a dictadures, Assumpció dels defectes aliens
