La felicitat, com l’amor o l’amistat, no té una definició universal i objectiva, però això no vol dir que no existeixi. (...)
(...) Els empleats puntuen més baix [en la gradació de la felicitat] quant menys poder de decisió tenen sobre les seves pròpies vides. Quant menor rang i menys capacitat d’organitzar-se, menys feliços. (...) Inclús si ets un empresari petitet ets més feliç que un empleat. (...) El poder de decidir sobre tots els aspectes de la teva vida et fa més feliç. Els ciutadans de democràcies es declaren més feliços que els autoritaris, i els dels països descentralitzats, més que els centralistes: els ciutadans són més feliços quant més autogovernats. D’aquí que la confederal Suïssa sigui la segona en felicitat darrera de Dinamarca.
Lluís Amiguet, entrevista a Bruno S. Frey, “Las parejas son más felices sin hijos que con ellos”, La Vanguardia 8-10-2009.
[Què anhelem els humans?]
La llibertat de dirigir la nostra vida, dominar la disciplina per la qual tenim vocació i ser capaços d’aconseguir objectius que arribin més enllà de nosaltres mateixos.
Ima Sanchís, entrevista a Daniel Pink, "Si pagaran por dar sangre, habría menos donantes", La Vanguardia 7-09-2010.
Pau i felicitat budista
Per al budisme, l’important és treure el màxim partit de l’ara. Aquesta forma de pensar fa que la vida es converteixi en quelcom més senzill.
(...) Els budistes creiem en el renaixement, així que morir no és el final, sinó un altre principi, i això ajuda.
[I mai ha dubtat de la llei del karma?] Per descomptat. A mi em dóna força viure una vida útil, amb objectiu. Si has intentat fer-ho el millor que has pogut, al final de la teva vida tot cobra sentit.
(...) Quan aconsegueixes superar aquests daltabaixos entens que ja res podrà amb tu i arribes a estar en pau amb tu mateixa, i aquesta pau és el que em sembla més important.
[Quin és el camí?] Ser menys egoista. Si pots pensar més en els altres, els teus problemes es minimitzen. Si ets menys egoista, no ten tants aferraments, i això et dóna pau. Però és molt important aprendre a conèixer-se un mateix.
[Com?] Crec que els recessos són molt útils, essencials. No tot el món els pot fer, però tots podem trobar uns minuts al dia per pensar si el nostre dia ha estat útil. Però la gent està molt ocupada, no té temps per al fonamental. Si mires enrere i analitzes en què has estat tan ocupat, pot ser que comencis a riure-te’n de tu mateix, ja que tot el que feies potser no té cap sentit o no té importància. Però has de trobar el temps per mirar-te. (...)... I aquest és un consell budista, és un consell d’anciana, perquè quan era jove no pensava d’aquesta manera. Si ho hagués fet, ara seria més sàvia. (...)
[Què està descobrint en la vellura?] (...) Estic aprenent a fer les coses sense pressió; el meu temps és a les meves mans i gaudeixo d’aquesta llibertat.
[Què val la pena en la vida?] (...) és molt important cercar la felicitat en la vida, ser feliç. I per això t’has de preguntar quin és l’objectiu en la teva vida i cercar-lo. (...) Quan miro al meu voltant i veig joves feliços, em sento feliç, sí. Viure en harmonia amb els altres em sembla essencial.
Ima Sanchís, entrevista a Jetsun Pema, “Si piensas más en los demás, tus problemas se minimizan”, La Vanguardia 4-12-2010.
Més felicitat amb el poder de decidir la teva vida
(...) Els empleats puntuen més baix [en la gradació de la felicitat] quant menys poder de decisió tenen sobre les seves pròpies vides. Quant menor rang i menys capacitat d’organitzar-se, menys feliços. (...) Inclús si ets un empresari petitet ets més feliç que un empleat. (...) El poder de decidir sobre tots els aspectes de la teva vida et fa més feliç. Els ciutadans de democràcies es declaren més feliços que els autoritaris, i els dels països descentralitzats, més que els centralistes: els ciutadans són més feliços quant més autogovernats. D’aquí que la confederal Suïssa sigui la segona en felicitat darrera de Dinamarca.
Lluís Amiguet, entrevista a Bruno S. Frey, “Las parejas son más felices sin hijos que con ellos”, La Vanguardia 8-10-2009.
