Estimar: un aprenentatge desaparegut.



La gran majoria d’éssers humans seguim sense saber estimar. Aprendre això no entra en els plans del nostre procés de condicionament familiar, social, cultural, religiós, laboral, polític i econòmic(...). Però s’obliden del més bàsic. Així és com entrem al món: sense saber gestionar la nostra vida emocional(...)
El primer que hem de saber és que és l’amor (...) beneficia en primer lloc al qui estima, no a l’estimat.
Borja Vilaseca, Dejar de Querer para empezar a Amar, El País Semanal.

(...) “estimar és una cosa i conviure, una altra. I no només això.(...)
Algú sap què és amor, o  es perd en una nebulosa si s’intenta definir? Es pot recórrer a la Real Academia Espanyola, però és que inclús allí hi ha diverses acceptacions de la paraula ‘amor’, suficients com per a que cadascú agafi la que més li convingui segons l’hora del dia o de la persona que estigui al davant.
L’amor i els seus condiments canvien inclús per països.(...)
(...) Segons el bioquímic [Larry Young], l’amor és una sèrie de processos neuroquímics que es produeixen en diverses àrees del cervell humà. (...) en qualsevol cas, farà falta alguna cosa més per a que una parella no es trenqui.
Jordi Jarque, ¿El amor basta?, ES 20-06-2009.