El patiment pot acostar-nos o allunyar-nos als altres. (...) el patiment egocentrista ens torna hiperreflexius; només pensem en el nostre patiment, en què l’ha causat, i aquesta hiperreflexivitat es pot tornaren contra nostra. (...) pot ser una de les causes de molts trastorns mentals.
Com que nosaltres som el centre de l’univers per que arribem a patir, creiem que són els altres els que han de girar al voltant nostre preocupant-se del nostre esta d’ànim. Pensem que els que orbiten al nostre voltant no pateixen com nosaltres, així que no mereixen la nostra atenció, la qual ha d’anar dirigida només al nostre patiment. (...).
Sortosament, a algunes persones el patiment no els allunya de la resta, sinó que els uneix.
Jenny Moix, Si sabe sufrir sufrirá menos, El País semanal, 17-05-2009.
Free-rider
Les teories de l'acció col·lectiva i dels bens públics bategen amb el terme 'free-rider' (traduïble en aquest context com gorrer, paràsit o polissó) als que s'aporfiten dels resultats d'un esforç comú en el qual no contribueixen per manca d’altruisme, però que també els beneficia.
Javier Pradera, Metàfora del gorrón, El País 30-05-2010.
Alpinisme insolidari
[Què va aprendre d’aquest rescat?] Em queda un sentiment de frustració, perquè els valors que em van ensenyar de petit cauen. Entenc que quan ets allà dalt has de vetllar per la teva vida però... Hi havia 100 persones que baixaven i només dues es van aturar a ajudar-lo. No vull culpar ningú, però em crea repulsió l’ambient que es genera en aquests llocs, és necessari fer una reflexió; hi ha molts alpinistes que han deixat de fer cim per salvar-ne d’altres. (...) Ara veus un egoisme extrem.
[Som més insolidaris?] La muntanya és un mirall de la societat: competitiva, egoista, tot val... Al Cho Oyu han mort dues persones: una petita allau va enterrar dues tendes del camp I un anglès va morir sepultat. Ningú no va anar a buscar-lo. I un txec que estava pujant va tenir un problema amb el ‘jumar’ i es va quedar penjat en un ‘serac’, a 6.900 metres, sense forces per redreçar-se, Ningú no el va ajudar, i estic segur que va passar gent al seu costat. Va estar dos dies mort penjat al ‘serac’. (...)
[Aquestes grans expedicions comercials] si veuen algú que té problemes no estan disposats a baixar-lo a qualsevol preu, ho fan si no hi ha risc. Els falta raó? No. És ètic? Crec que no. (...)
La muntanya és un espai de llibertat absoluta. (...) Entenc l’alpinisme com una activitat amb una component important d’investigació i, sobretot, de lleugeresa. Sí, en estil alpí, és a dir, amb autosuficiència, sense corda fixa, sense deixar campaments muntats, sense oxigen, en grups molt petits...
Rosa M. Bosch, entrevista a Jordi Tosas, “Més del 50% de la gent que va a un vuit mil no està preparada”, La vanguardia 30-10-2011.
