Un cop consolidats, els records es consideraven estables i molt resistents a l’atac de tot tipus.
Però el dogma ha caigut en els darrers anys sota el pes de l’evidència. (...) “els records arxivats es fan vulnerables a una varietat d’agents ‘amnèsics’ al menys en dos moments molt definits: immediatament després de codificar-los en la memòria a llarg termini, i immediatament després de descodificar-los per recuperar-los d’aquella”.(...)
La causa de l’amnèsia no te cap relació amb el sistema d’emmagatzemament (o codificació) en la memòria, sinó amb el de recuperació. (...)
Que la carpeta es digni o no a sortir de l’arxiu depèn molt del context, inclòs l’entorn físic.(...) Les pistes sensorials són les que distingeixen un record concret dels seus milers de competidors, tots fets d’elements molt semblants. Aquestes pistes són les “marques de recuperació” del record.(...)
La memòria és inestable, mal·leable i es pot manipular molt més del que tranquil·litzaria pensar, i del que els científics creien fins fa pocs anys.
(...) el secret per implantar una falsa memòria en una persona es afegir-li ‘marques’ de tacte, sabor, olor i so, les pista que identifiquen un record entre els seus competidors.
(...) En general, tot nou aprenentatge interfereix amb la retenció de les velles memòries. I les coses memoritzades en el passat interfereixen amb la retenció del nou aprenentatge.
(...) Els trets associats als records s’obliden a velocitats molt diferents. Els auditius són els més efímers, i els visuals els més robusts.
Javier Sampedro, Si no puedes cambiar el pasado, bórralo, El País 26-04-2009
Ara sabem que la creació humana sempre és recreació: les nostres construccions mentals no són ‘ex novo’: no creem res a partir de res, sinó que sempre recreem. De manera que la memòria és de fet el primer pas vers la creativitat. També sabem que la memòria és làbil: un record és diferent en cada evocació. (...)
Lluís Amiguet, entrevista a Carmen Sandi, “Aumentar la memoria incrementa la inteligencia”, La Vanguardia 17-06-2009.
