Aquest hauria de ser un del trets humans i de les seves civilitzacions. Això ens podria dur a qüestionar-nos si ja som civilitzats.
Ètica és la referència a uns principis comuns que s'accepten.
Àlex Rodríguez, entrevista a Manuel Castells , "El poder está en las mentes", Magazine 17-1-2010.
Els articles sobre aquest tema inclosos en aquest tema són:
Impulsos immotables
Hi
ha un seguir d'impulsos immutables que ens empenyen a comportar-nos d'una
determinada manera. Al darrera de les veritats i les proclames, els credos i
les ideologies, hi ha objectius que tenen a veure amb els instints humans.
Quan
parlem de la moralitat, del bé i del mal, estem parlant d'altres coses, fins i
tot de vegades de manera inconscient. El bé i el mal no es poden definir
categòricament i, malgrat això, d'una manera estranya tots sabem el que és bo i
el que és dolent.
La
conducta pot ser interpretada com a bona o dolenta segons les circumstàncies.
El mal pot ser producte de la ignorància, de la vagància, la planificació... De
vegades és cultural i ni tan ols ens n'adonem.
Tothom
es pot comportar bé i malament fins i tot en moments successius de la seva
vida. No hi ha ningú essencialment bo, com més aprofundeixes més obvi és que
tots els personatges són grisos, per això és important centrar-nos més en els
actes que en les persones.
L'heroisme
es produeix per raons molt difícils de comprendre. Sovint els actes heroics els
realitzen persones que en la seva biografia no havien tingut abans un
comportament memorable. També tenim la contrària: com algú es converteix en un
monstre que fa coses terribles incomprensibles.
Molts
dels que accedeixen al poder tenen un perfil que encaixa amb el poder, i quan
arriben al poder absolut desenvolupen les seves psicopaties sense control. Fins
i tot en les autocràcies més evidents hi sol haver límits, quan s'ultrapassen
és perquè han perdut la raó. Per això és tan important que les institucions
polítiques tinguin contrapesos, sense ells és molt fàcil que el egoistes
impulsin algú que pot portar tota la societat a la catàstrofe.
En
el moment que transigim amb actes malvats i concrets per pensar que són
necessaris per obtenir una bona finalitat, aquest bé últim pel qual lluitem, ja
ens hem passat a l'altre costat. Per això cal analitzar la bondat i la maldat
en cada cosa concreta que fas, en cada acte. aquesta reflexió permanent és
essencial.
Ima Samchís, entrevista a Juan José Areta,
"La bondat i la maldat tenen motius ocults", La Vanguardia
14/12/2017.
