La paciència és la capacitat de mantenir l’esforç i d’aplaçar la recompensa.
José Antonio Marina, La impaciencia, ES 14-02-2009.
(...) la paciència, en realitat, no és més que l’habilitat per fer un ús racional del temps, del propi i de l’aliè, i una millor organització d’aquests temps milloraria la productivitat de les nostres activitats i la convivència al carrer. La paciència és la virtut de preveure la durada de les activitats, saber emprar el temps necessari per a cada un d’elles.
(...) l’aprenentatge de l’espera continua resultant imprescindible en la vida quotidiana.
(...) la sensació d’acceleració que vivim no és natural, (...) provoca frustració, agressió, deteriorament de l’autoestima degut a que pensem que no ens organitzem bé, i estrès en moltes persones, les quals acaben presentant problemes fisiològics (caigudes del cabell, contractures ...) i relacionals derivats de la seva irritabilitat i angoixa. (...) les persones que tenen paciència saben esperar amb calma que les coses succeeixin, ja que pensen que cal donar temps al que no depèn estrictament d’un mateix.
(...) ser pacient, saber esperar, no vol dir ser passiu ni resignar-se, sinó acceptar els ritmes de les coses i gaudir de l’espera. (...) més que passivitat, saber esperar és certa clarividència per prendre distància de les coses i assumir la realitat tal com és.
(...) És la paciència quelcom innat? No, és quelcom que s’aprèn des de la infància, (...) en ser o no pacient hi influeix molt la genètica, (...) és un valor que s’adquireix amb el pas dels anys, (...) ser pacient exigeix un esforç i un treball intern (...).
Mayte Rius, Bendita paciencia, ES 14-03-2009
