(...) ara veiem que la societat o les relacions afectives poden provocar canvis cognitius en les persones tan decisives com la genètica.
(...) Avui sabem que ets tan intel·ligent pels teus gens com pel teu esforç. El talent és modelable amb el treball cognitiu i no un mer producte estàtic del teu programa genètic.(...) la intel·ligència és modelable.
(...) la memorització augmenta la intel·ligència: entrenar la memòria i les capacitats relacionals és el bon camí per incrementar el talent.
Lluís Amiguet, entrevista a Carmen Sandi, “Aumentar la memoria incrementa la inteligencia”, La Contra , La Vanguardia 17-06-2009.
Quocient
intel·lectual
El quocient intel·lectual [ IQ en anglès ] és un 88%
genètic , per això és important triar bé els teus pares. La intel·ligència és
el producte de tots els gens que componen el cervell, no hi ha un gen de la
intel·ligència. És la forma en què el cervell reacciona a l'entorn i soluciona
els problemes.
María Valerio, entrevista a Dick Swaab, 'La
orientación sexual se determina en el útero', El Mundo 12-02-2014.
El valor de la intel·ligència emocional
La
intel·ligència emocional és un valor en alça en el món laboral. Els bons
treballadors ja no es mesuren només pel coeficient intel·lectual. [...] Ser
llest no sempre és sinònim d’èxit, mentre que tenir habilitats per desplegar
amb intel·ligència les emocions sí que obre moltes més portes de les que es
creia i ajuda a accelerar els ascensos laborals. [...]
La
intel·ligència emocional és una suma de dues coses. La primera és saber traduir
les emocions en accions encertades i preses en el moment idoni i la segona,
entendre les emocions dels altres per estrènyer les relacions.
Cinc
idees per al lideratge emocional d’equips de treball.
1-
Mirar als companys i procurar identificar el
seu estat emocional, per trobar la manera de comunicar-s’hi coherentment.
2-
Adonar-se de quines emocions desperten en els
altres i així poder matisar els estils comunicatius.
3-
Fer sempre atenció a les persones de l’equip,
estar obert a entendre-les i ajudar-les a gestionar la seva emocionalitat.
4-
Decidir a consciència quines emocions volem
generar a l’equip, per gaudir en paral·lel de la consecució d’objectius.
5-
Invertir en cultura emocional introduint bons
hàbits, com ara un lideratge participatiu.
Javier Ricou, Emocions amb
intel·ligència, La Vanguardia23-12-17.
Múltiples intel·ligències
El
món de les intel·ligències múltiples s’ha estudiat, principalment, en nens. I
van des de l’espacial, la capacitat per relacionar colors, línies, espais o
figures (habilitat especial amb els puzles) fins a la intel·ligència
existencial quan es fan preguntes sobre la vida o la mort.
Entre
aquestes dues intel·ligències se situen la lògica matemàtica o la corporal
cinestèsica (capacitat per controlar cos i ment, molt present en les
habilitats per al ball o l’atletisme).
Les
dues intel·ligències més preuades són la intrapersonal i la interpersonal. Totes
dues juntes ajuden a potenciar l’emocional (tenir un gran autocontrol,
capacitat per narrar a tota hora com es troben i el perquè d’aquell estat
d’ànim). La intel·ligència interpersonal es manifesta en menors que sempre
volen estar acompanyats, que gaudeixen dels jocs en grups i que són hàbils en
la gestió de conflictes.
Altres
intel·ligències que se solen manifestar a edats primerenques i que caldria potenciar
quan es detecten són la lingüística, la musical o la naturalista.
J. Ricou, Intel·ligències múltiples, La
Vanguardia 12-09-2017.
Intel·ligència espiritual
[¿Com saber si hom té intel·ligència espiritual? ¿Algun tret comú identificable?]
Són persones profundes, crítiques i creatives. Capaces de fer de la seva vida un projecte personal, de veure allò essencial que uneix les persones més enllà de les diferències i lliurar-se a un be superior, per sobre d’aquestes.
(...) L'intel·ligent espiritual domina intensament la qualitat de les relacions i sap distingir l'essencial del que no ho és.
La paraula 'espiritual' no és neutra. De fet, alguns teòrics l’anomenen 'transcendent' o 'existencial' per evitat l'ús del terme 'espiritual'. Amb massa freqüència s’associa a confessional o doctrinal, especialment en un país com el nostre.
(...) Hem reduït l'ésser humà a la seva dimensió física, psíquica i social, i hem oblidat l'espiritual, que és la que veritablement ens defineix. No es patrimoni de la religió. (...)
La intel·ligència espiritual és comú, però admet diferents graus de desenvolupament. Necessita context i mestres. La felicitat està estretament vinculada a la intel·ligència espiritual, però també a l'emocional i social. (...)
El silenci, com la soledat, és especialment idoni per conrear la intel·ligència espiritual. (...) una persona espiritualment rica no refusa ni el silenci ni la soledat, s'hi troba bé. Desenvolupa els seus recursos personals, mai s’avorreix i gaudeix intensament de "l'ara". (...)
Molts pensadors francesos contemporanis, alguns d'ells obertament ateus o agnòstics, reivindiquen una espiritualitat sense Déu, sense dogma i sense institució. S'adonen que el model materialista és insuficient i identifiquen unes necessitats que volen conrear al marge de les institucions religioses.
Núria Escur. Entrevista a Francesc Torralba, "Vivim en un desert espiritual", La Vanguardia 26-1-2010.
