Els
diners no donen la felicitat, però ajuden bastant a aconseguir-la. Potser
aquest és el motiu pel qual alguns electors viuen permanentment instal3lats en
la malenconia mentre d'altres exhibeixen un optimisme desbordant. La realitat
és que els votants d'esquerra mostren sempre pitjor puntuació als índex de
felicitat i satisfacció amb la vida que els del centre i dreta.
Podria
interpretar-se que l'elector d'esquerra aposta per un canvi social justament
perquè se sent menys identificat i complagut amb la realitat del món que li ha
tocat viure, és a dir, a un estatus menys confortable, ja que encara hi ha
classes.
L'encreuament
dels indicadors de felicitat amb els respectius índex de satisfacció il·lumina
l'escenari emocional dels diferents grups de votants [entre els principals
partits espanyols]. Els electors del PSOE registren índex més baixos de
felicitat i ànim vital, els seus indicadors són lúgubres i dibuixen una
existència trista i dissortada.
Aquest
panorama ombrívol per al tradicional votant de centreesquerra es completa amb
unes lànguides percepcions sobre la seva pròpia salut.
Socialistes
i populars coincideixen a expressar baixos índex de confiança en els altres, a
diferència del que passa amb els votants de Ciutadans i, sobretot, de Podem,
l'actitud del qual és molt més oberta i positiva cap els altres.
Es
registra coincidència entre els votants del PP i el PSOE en les coses
importants de la vida. Per exemple, viure a prop de la família, cuidar-se dels
pares o tenir parella és molt més important per als electors populars i
socialistes que per als de Ciutadans o Podem.
Pel
que fa a imaginació i sociabilitat, el votant socialista es col·loca una mica
per davant de l'elector del PP, que dibuixa els pitjors registres. I al
contrari: els seguidors de Podem i Ciutadans es presenten com els més sociables
(Pablo Iglesias)o els més imaginatius (Albert Rivera).
La
veritat és que els qui voten en una determinada direcció ideològica
coincideixen a exhibir una existència molt més rica i satisfactòria que els qui
ho fan en una altra.
Carles Castro, Ciutadans feliços, La
Vanguardia 22-08-2016
Les conclusions s'han
extret a partir dels sondejos del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques)
considerant només el PP, el PSOE, Ciutadans i Podem. Caldria considerar altres
partits. Barrejar partits històrics amb els recents pot introduir un efecte
distorsionador.
Temes
relacionats: 5.3.5 Els partits polítics
