Els 'Homo Sapiens' i els neandertals es van aparellar repetidament al llarg de desenes de
milers d'anys [...].
Investigacions
anteriors havien aportat proves d'aparellaments esporàdics entre les dues
espècies ocorregudes fa uns 40.000 i uns 60.000 anys. Els nous resultats amplien
e fenomen fins a més de 100. 000 anys d'antiguitat i suggereixen que aquest
tipus de conducta va ser recurrent allà on 'sapiens' i neandertals es van
trobar [...].
S'ha analitzat
el seu genoma o s'ha comparat amb l'ADN de dos neandertals més [...] amb el
genoma d'una dona denisovana [...] de fa més de 50.000 anys i amb els de 504
'Homo sapiens' actuals d'ètnies africanes, que estam lliures de qualsevol
influència neandertal.
[...] Si les
investigacions anteriors havien trobat que els neandertals van deixar el seu
llegat a l'ADN de la nostra espècie, i avui dia els europeus tenim el 2% del
nostre genoma d'origen neandertal, aquesta és la primera investigació que
demostra que l'intercanvi també es va fer en el sentit contrari.
[...] Segons
les dades genètiques, els avantpassats d''Homo sapiens' i neandertals es van
separar fa entre 500.000 i 600.000 anys, probablement en algun lloc a l'Àfrica.
El llinatge de
la nostra espècie es va quedar al principi a l'Àfrica, on va continuar
evolucionant. El dels neandertals, per la seva banda, va emigrar a Euràsia, on
es va dividir entre neandertals i denisovans fa uns 450.000 anys.
Segons
resultats de a investigació, el primer intercanvi genètic entre 'Homo sapiens'
i neandertals es va produir fa entre 100.000 i 200.000 anys, possiblement a
l'Orient Mitjà, quan la nostra espècie es va aventurar fora de l'Àfrica. [...]
"Estem
assistint a un canvi de paradigma" [...] "Tradicionalment hem descrit
l'evolució humana com un arbre amb un tronc principal i hem ubicat leds
diferents espècies en branques diferents separades de manera nítida. Ara veiem
que tot és més complex, que les branques no estan separades, sinó que es creuen
entre elles. No hi ha motiu per pensar que els fluxos genètics com el que hem
identificat entre 'Homo sapiens' i neandertals no s'hagin produït al llarg de
tota l'evolució humana entre espècies més arcaiques, fins i tot entre
australopitecs".
Josep Corbella, 'Sapiens' i neandertals es van aparellar
durant desenes de milers d'anys, La Vanguardia 18-02-2016.
L'entrecreuament
entre humans moderns i neandertals va tenir lloc desenes de milers d’anys abans
del que fins ara deien els estudis, segons indica un estudi publicat recentment
a Nature [...], un equip de recerca internacional ha pogut reafirmar l’encreuament
entre neandertals i humans moderns i ha aconseguit anar més enllà. Els nous
estudis indiquen que les relacions entre ells es van produir fa més dels 65.000
anys que fins ara es reportaven: fa aproximadament 100.000 anys.
Els
investigadors suggereixen que alguns grups d’humans moderns van deixar l’Àfrica
abans del que es pensava i es van barrejar amb els neandertals, tot i que probablement
aquests humans moderns més tard van extingir-se i per això no formen part dels
nostres ancestres.
[...] En
l’actual estudi, no obstant, es troba per primera vegada la contribució
genètica en el sentit oposat, dels humans moderns cap als neandertals, un
procés que va haver de produir-se en una migració anterior.
M.L.F., Els primers fills de Sàpiens i Neandertals,
Ara Diumenge 28-02-2016
[...]
un equip internacional de científics ha descobert que, arran de l'arribada de l'agricultura a
Europa fa 8.500 anys, l'ADN dels pobladors del continent va experimentar canvis
que es van estendre i van alterar l'estatura, la digestió, el sistema
immunitari i el color de la pell dels europeus.
[...]
l'ADN dels europeus actuals prové de tres fonts principals. Abans del sorgiment
de l'agricultura, Europa estava habitada per caçadors-recol·lectors. Més tard,
va arribar una onada de grups que tenen un ADN semblant al dels habitants del
Pròxim Orient i que probablement van portar l'agricultura al continent i,
finalment, fa uns 4.500 anys, es va produir la incursió a Europa de poblacions
nòmades procedents de les estepes de Rússia: les poblacions kurgàniques de la
cultura iamma.
[...]
Els caçadors-recol·lectors que poblaven el continent originàriament eren
descendents de poblacions que provenien de l'Àfrica i, fa tot just 9.000 anys,
tenien la pell fosca. Els agricultors procedents d'Anatòlia, per la seva banda,
tenien un to de pell més clar, un tret que es va escampar pel continent. Més
tard va sorgir la variant genètica que va fer que la pell dels europeus esdevingués
encara més clara.
[els
investigadors] han conclòs que ela agricultors d'Anatòlia eren relativament
alts i que els grups de cultura iamma ho eren encara més. Els habitants de
l'Europa septentrional van heretar una proporció més gran d'ADN iamma, cosa que
ha fet que ells, al seu torn, també siguin més alts.
A
l'Europa meridional, però, les poblacions van esdevenir més baixes d'ençà de
l'arribada de l'agricultura. [...] no és clar per què la selecció natural va
afavorir una estatura més baixa al sud i no al nord. Amb independència de quin
sigui el motiu, aquesta història evolutiva continua marcant les diferències
d'alçada actuals.
Carl Zimmer, L'agricultura va modelar els
nostres gens, Ara diumenge, 24-01-2016.
L'evolució
dels primers homínids fins arribar a l'actualitat és un puzle amb un munt de
peces que, en alguns casos, encara no s'han descobert. Se sap, per exemple, que
els aparellaments entre espècies no ben bé idèntiques van ser més habituals del
que es podria pensar, però una nova descoberta ha refermat aquesta idea. Quan
el els primers Homo sapiens van iniciar el seu camí fora de l'Africa fa 80.000
anys i van colonitzar tot el planeta, van trobar-se altres homínids pel camí.
És el cas dels neardentals i els denisovars, però segons el nou estudi, els
sapiens també van conviure amb un tercer homínid a l'illa d'Andaman, a l'oceà
Índic, i en altres zones de l'Índia. El rastre ha arribat fins a l'actualitat
en els gens d'alguns humans contemporanis.
Getty, Més companys per als 'sapiens', Ara
25 i 26-12-2016.
