Em
vaig presentar com a voluntari a una investigació amb psilocibina (un psicòtrop
que et porta a altres estats de consciència).
Esperava
tenir algun tipus de revelació sobre les meves memòries de la primera infantesa
i per sorpresa meva vaig experimentar un estat de consciència transcendent tan
potent que tota la meca carrera s'ha basat en l'intent d'entendre i aprofundir
en aquella experiència.
Vaig
entendre la dimensió espiritual de l'existència, una característica comuna a
tots els éssers humans; i la unitat de tot. La segona vegada ho vam fer en una
habitació àmplia, amb llum natural, plantes i música clàssica, i vaig tenir una
de les experiències més profundes de la meva vida. Més tard vam demostrar que
l'entorn és bàsic.
A
partir del 1967 vaig començar a realitzar psicoteràpia i múltiples estudis amb
psilocibina. [...] Hi havia una gran expectació en la comunitat mèdica, convençuts
que aquestes substàncies transformarien la manera de fer psiquiatria, però
malgrat els bons resultats totes les investigacions es van prohibir deu anys
després.[...] La investigació va quedar adormida durant vint-i-dos anys, fins
que amb el farmacòleg Roland Griffiths i Bob Jesse vam obtenir el permís i els
mitjans per reprendre-la a la Johns Hopkins, d'això fa setze anys.
Hem
mostrat la correlació entre consum de psilocibina i les experiències místiques
[en persones sanes], amb investigacions (amb el mètode de doble cec) amb
persones amb una vida emocional sana, amb una feina estable, i que no havien
tingut mai experiència amb psicodèlics. De nou dos terço dels voluntaris van
tenir experiències de caràcter místic amb dosis altes de psilocibina i l'experiència
va produir en ells canvis de conducta positius.
La
majoria van dir que la seva vida era més espiritual després de l'experiència,
que eren menys egoistes; més tolerants, empàtics i compassius.
El
que hem trobat és que la consciència mística és una característica intrínseca
de l'ésser humà que o depèn de les seves creences religioses. Li posen
diferents etiquetes, uns l'anomenen Déu, d'altres la base de l'existència, i un
científic la va descriure com les propietats del protoplasma.
L'experiència
és molt significativa perquè la visió que un té de si mateix, dels altres i de
l'existència canvia, es transforma.
Provoca
canvis de comportament molt ràpid i de forma duradora. Però cal entendre que
això es produeix en un context determinat, que és un procés que inclou una
preparació psicològica de vuit hores per crear una aliança amb el
psicoterapeuta, perquè la confiança és bàsica.
[Però
aquelles revelacions místiques han d'estar molt lligades a la cultura de
cadascú...] Són universals, succeeixen en diferents cultures, ètnies i edats.
Hi ha sis característiques comuns: unitat, transcendència del temps i l'espai,
coneixement intuïtiu, sentiment d'un estat afectiu profundament positiu i la
inefabilitat.
[Què
hi diu la neurociència?] Estan estudiant les regions del cervell que s'activen
o desactiven durant l'experiència, però avui dia la consciència continua sent
una frontera de la ciència.
Mitjançant
neuroinatge s'ha realitzat un estudi de recent publicació que mostra que la
psilocibina afecta regions del cervell relacionades amb la depressió.
[Continua
estudiant els efecte en malalts terminals de càncer?] Sí, i tornem a comprovar
que després d'aquella experiència mística els símptomes de depressió i ansietat
i d'aïllament desapareixen. Els pacients perden la por a la mort.
Ima Sanchís, entrevista a William Richards,
"Sabem com induir experiències místiques", La Vanguardia 19-07-2016.
Experiència
d'èxtasi o mística
Des
de ben jove vaig voler aprendre tècniques extatogèniques: generadores d'èxtasi,
expandidores de la consciència ordinària.
Als
quinze anys vaig viure una experiència transpersonal, absoluta, transcendent,
extàtica...
Estav
fent un recés espiritual a Montserrat i vaig anar a fer un tomb, vora de
l'ermita de Santa Cecília. Em vaig estirar sota uns pins i... va passar
espontàniament.
Vaig
veure el meu cos des de dalt, vaig sentir que l'univers sencer era una unitat,
jo inclòs, sense temps, vaig ser conscient de tota la meva vida des del
naixement, i vaig sentir que jo era responsable únic del que fes amb la meva
vida.
Dedicaria
la meva vida a perseguir aquesta
experiència, reproduir-la i ajudar altres a viure-la.
Després
de fastiguejar-me estudiant la carrera de psicologia [...] vaig cursar
antropologia, vaig investigar les tècniques extàtiques de diverses cultures,
com els sufis del Kurdistan turc. L'ús de danses giròvagues, dejunis, músiques,
poesia... per als seus trànsits místics. Vaig llegir sobre els jívaros, i me'n
vaig anar a la selva a estudiar-los.
[Vaig
descobrir] l'ayahuasca. Una mixtura enteogènica que allà es consumeix des de
fa... 7.000 anys!I continuen utilitzant-la unes vuitanta ètnies amazòniques.
És
un sofisticat compost de dues o més plantes fermentades: la planta base és una
liana, el 'Banisteriopsis caapi', i cada família elabora la seva barreja amb
cura i orgull. Genera una íntima experiència de divinitat, transcendent,
extàtica.
Yahuasca
vol dir en quítxua "liana que connecta amb el Principi de Vida", i ho
sents quan la prens!: identifiques la teva essència.
Veus
en claredat què ets, què estàs fent amb la teva vida, per a què vius. Per això
els 'shuar' no tenen crisis d'identitat ni pateixen neurosi!
Afirmo
que l'ayahuasca és l'únic fàrmac específic contra la neurosi. T'ajuda a
valorar-te intrínsicament, pel que tu ets: un ésser únic! No pel que tens o el
que diuen de tu.
Convé
ingerir-la en el context idoni: amb un guia iniciat i veterà, en un entorn
natural, i millor en grup perquè es crea un camp electromagnètic de molt baixa
freqüència que relliga tothom: veus coses teves i dels altres, del seu cos
energètic, com malalties, nusos emocionals, conflictes psicològics...
La
percepció s'amplifica tant que és possible focalitzar-la a milers de
quilòmetres i 'veure' què succeeix. Sents una gran pau i que formes part de la
vida. Després de cada experiència tens més ganes de viure.!
Estudis
farmacològics assenyalen que l'ayahuasca activa un estat cerbral semblant al de
somiar, però en vigílis. Són visions essencialistes, veus l'esse`ncia del que
ets, desposseït de tot allò fenomènic, circumstancial.
Els
'suar`han pogut superar el salt mortal de l'edat de pedra a l'era digital,
sense destruir-se, adaptant-se: l'ayahuasca és adatògena!
Víctor-M. Amela, entrevista a José María
Fericgla, "L'ayahuasca és l'únic fàrmac contra la neurosi", La
Vanguardia 17-08-2016.
Mística
'shuar'
Mitjançant
respiració holorènica, l'alumne arriba a un estat extàtic semblant al propiciat
per l'ayahuasca, des del qual aprèn a acceptar-se amorosament i a viure amb
plenitud. aquestes experiències místiques, fugaces, són el germen de totes les
religions. Jo no ho he provat, no puc certificar-ho, només faig cas del que
Fericgla m'explica. [Víctor-M. Amela]
Satisfacció
S'ha
vist que les experiències místiques poden ser molt reconfortants per als
creients. En les persones que viuen alguna d'aquestes experiències s'activen
les zones de recompensa del cervell, i ho fan de la mateixa manera que passa
amb altres activitats humanes que també proporcionen plaer, com l'amor de
parella o paternofilial, el joc, el sexe, i també, les drogues.
Les
experiències que generen comparteixen uns mateixos elements en totes les
cultures, tradicions i expressions de fe, que es manifesten amb independència
dels ritus concrets i de la forma que prenguin les divinitats o forces que es
venerin, com per exemple sentiment d'eufòria, focalització dels pensaments cap
a la pròpia interioritat, dificultat d'expressar amb paraules els sentiments
del moment i sensació d'integració i comunitat amb els altres.
Els
sentiments espirituals intensos s'associen a l'activació d'una zona del cervell
anomenada nucli accumbens, que es relaciona amb la sensació de plaer i de
recompensa. L'activació es detecta entre un i tres segons abans que el
practicant manifesti conscientment experimentar els sentiments espirituals, la
qual cosa indica que aquests sentiments són el resultat de l'activació
d'aquesta zona del cervell i no al revés.
Els
sentiments espirituals s'associen a l'activació de diverses zones de l'escorça
prefrontal relacionades amb la gestió
emocional, la focalització de l'atenció i l'associació d'idees abstractes amb
els circuits neuronals de recompensa. Aquesta combinació explica per què els
conceptes doctrinals, per molt abstractes que siguin, són intrínsicament
gratificants i, en conseqüència, per què afavoreixen el manteniment dels
comportaments associats a la pràctica religiosa.
Si
l'activació d'aquestes zones també es produeix durant les expressions d'amor de
parella i paternofilial, el joc i el sexe és perquè tots comparteixen el
sentiment de gratificació. I també es produeix durant el consum de drogues, la
qual cosa explica per què resulten tan gratificants per als consumidors malgrat
els efectes perniciosos que tenen i, en conseqüència, per què costa tant
desenganxar-se'n.
David Bueno, Neurones que viuen una
experiència religiosa, Ara, 25-02-2017.
