1.3.18 Passotisme professional



(...) "Por algo tenemos nuestro origen hispano, profundament castellano: somos especialistas en obedecer sin cumplir; entonces inventamos organismos y no funcionan".
Félix Flores, El ausente Mujica critica los organismos latinoamericanos, La Vanguardia 18-05-2010.



Gent que escalfa la cadira i poc més en el seu treball(...) Són difícils d’identificar per a qui no està al seu costat(...) gent mal adaptada en l’organització, l’estratègia de la qual és la de sobreviure a través de l’escamoteig (...) Té molt a veure amb la incapacitat de l’organització per gestionar la situació(...) és més freqüent en les grans empreses i en les administracions públiques, i més difícil en les [empreses] petites i les molt orientades al client(...) en moltes organitzacions pot tenir més valor la pau social que uns euros de més en el compte de resultats(...) és gent infeliç perquè ha perdut l’interès pel que està fent(...) Hi ha casos en que hi ha terreny abonat per a la desafecció pel baix nivell de satisfacció d’alguns (...) cal analitzar perquè i com s’hi ha arribat.
(...) entre les grans empreses i administracions, conclou un estudi, un 10% de la plantilla està predisposada a l’absentisme presencial per un nivell d’insatisfacció molt alt(...) amb el compromís moderat hi ha un altre 20-25% (...)
Unes circumstàncies que ho faciliten (...) es donen en empreses de llarga història, després d’un canvi d’amos o reestructuracions fetes sense sensibilitat les quals deixen ferides profundes amb difícil possibilitat de reconciliació. També hi ha casos minoritaris però molt actius: els de motivació ideològica. Gent que veu explotació en tot i ha entrat a l’empresa com camp d’acció política. Són pocs, militants i s’alimenten de la por dels companys(...) Altres hi arriben per la decepció d’expectatives fallides.
[aquesta situació es relaciona amb] la importància que té la ruptura del contracte emocional. El contracte formal diu ‘el meu temps a canvi dels teus diners’, i l’emocional: ‘si vols que hi posi de mi, n’hi has de posar de teu’, o ‘el meu compromís amb tu te l’has de merèixer’. El que deteriora el contracte emocional és la percepció d’injustícia. ‘Em sento maltractat i rodejat d’incoherència, no et fas mereixedor del meu compromís’.
Jordi Goula, ¿Sufre su empresa absentismo presencial?, La Vanguardia, 8-02-2009.