“Confiàvem en ell. Era una persona coneguda, respectada. Es va emportar moltíssimes coses de la nostra botiga, antiguitats molt valuoses i en va pagar amb xecs sense fons” (...)
Lawrence Salander, detingut i acusat per un gran jurat de New York de més d’un centenar de delictes que es resumeixen en uns pocs: lladronici, falsificació, frau comptable i perjuri. Va viure la darrera dècada mentint, enganyant a uns i altres, en una fugida endavant que el va a dur a contraure un deute de 88 milions de dòlars (...). Era un tipus sense escrúpols, capaç de vendre el mateix quadre a diversos col·leccionistes o especuladors. Un mestre de la manipulació que operava des del despatx d’una luxosa galeria comerciant amb obres d’art que no posseïa.
(...) els quadres no eren de Salander. Estaven dipositats a la seva galeria (...). Tampoc eren del galerista dues teles [d’un] expressionista abstracte, emprats com aval per Salander per obtenir un crèdit del Bank of America. Per les dues obres l’ex tenista John McEnroe havia pagat un milió i mig d’euros el 2003 per assegurar-se el 50% d’interès. L’art, com els vins de qualitat, es negocia en el mercat de futurs, al marge de les Borses.
(...) Al mig de la catàstrofe, a Salander no li han faltat recolzaments. Un desconegut benefactor manté a la família amb una suma de 18.000 euros al mes. I la mateixa persona planeja comprar la casa de camp del galerista (...) perquè segueixin vivint-hi.
Lola Galán, Salander, el Madoff del arte, El País 5-04-2009.
