(...) al trencar les normes bàsiques de convivència lligades a alguna forma de reconeixement conjunt de la transcendència, hem entrat en un món de violència generalitzada (...).
Àlex Rodríguez, entrevista a Manuel Castells , "El poder está en las mentes", Magazine 17-1-2010.
L'ésser humà és violent
(...) inherent a la naturalesa humana i les relacions socials, la violència està sempre present, sovint de forma imperceptible. (...) L’ésser humà és violent, i són els educadors qui han de canalitzar aquesta naturalesa.(...) En qualsevol col·lectiu abunden els descontents, subjectes que aprofiten les multituds per alliberar les seves frustracions.(...)
En alguns casos, es susciten empaties: alguns subjectes es contagien de la barbàrie dels violents.(...) formar part d’una massa crea sensació d’impunitat. “I si la situació és d’eufòria, i són les tres de la matinada, i s’ha pres alcohol o drogues, neixen corrents de simpatia entre violents i alguns que només pensaven celebrar un triomf” (...) hi ha qui acaba cometent actes dels quals se’n penedirà l’endemà.
S. Heredia, De la euforia al vandalismo, La Vanguardia 16-05-2009
Violència normalitzada
La violència està en la mateixa arrel del vincle social, per ella s’estableixen les fronteres d’una nació i es conserven les lleis (...) A partir d’aquí podem donar al fenomen de la violència un estatut de normalitat com manifestació d’una agressivitat constitutiva del subjecte humà i de l’ordre social.(...)
A la rivalitat que implica una tensió amb l’altre hi ve per ajudar això que en diem socialització, l’assumpció d’una sèrie d’ideals col·lectius que tenen un efecte pacificador i cohesionador (nació, família, Barça ...). Tota societat ha de preveure doncs formes socials d’exteriorització d’aquesta agressivitat que permeti al subjecte canalitzar-la. La violència dels joves de les classes populars, lligada a les bandes juvenils, als ritus iniciàtics, ha estat tradicionalment tolerada i animada pels adults malgrat que oficialment sigui condemnada. Les seves formes clàssiques –baralles, ‘novatades’- han estat suavitzades per la cultura de la classe mitjana (...).
El futbol i altres esports han pres el relleu. Quan aquestes manifestacions no estan localitzades en un marc territorial fix (l’estadi) ni regides per uns rituals clars (càntics, senyeres ...) adquireixen un major furor i una major capacitat de destrucció.
José R. Ubieto, ¿Es inevitable la violencia en las celebraciones deportivas?, La Vanguardia 16-05-2009.
Altres articles:
Els éssers humans són
animals destructius
Els
éssers humans són animals destructius. Però els animals no creen camps de
concentració, no maten quan no s'han d'alimentar. Per tant, la violència és
dins nostre. Però també crec que hi ha una consciència que ens diu que la
violència és una força del mal contra la qual s'ha de lluitar.
Antoni Bassas, entrevista a Ramin
Jahanbegloo, Ara 10-11-2019.
Llibre recomanat: Som una espècie
violenta? La violència humana explicada des de la biologia i la psicologia,
Xaro Sánchez et. al, Universitat de Barcelona.
Altres articles:
