Les expectatives han canviat a tot el planeta: abans, el pacient volia que el curessin. I punt. Avui, a més, vol conèixer la seva malaltia i els per què del seu tractament, desitja co-deliberar i co-decidir.
[Avui a la consulta intervenen el pacient, el metge ... i internet] I el sistema sanitari: en la consulta no n'hi ha dos, sinó quatre, més la família. I tots hi compten. En les malalties greus, com el càncer, un 88% dels pacients ha llegit sobre la seva malaltia a internet i va al metge amb algú molt proper, a més de comentar tots els detalls de la visita amb els seus íntims. (...) Fa que el metge i el pacient pactin una teràpia que després el malalt –influenciat per tercers- sovint vol canviar.
(...) El metge ha d'ajudar a discernir entre l'important i l'accessori per poder co-deliberar. (...)
Estem experimentant amb la figura del 'mediador' sanitari: un expert no necessàriament metge que faci de pont entre facultatiu i pacient, i li 'tradueixi' informació per la deliberació i prescripció. (...)
Els pacient volen ser partícips del seu tractament en molta major mesura que els metges volen creure. Jo recomano fer la pregunta al pacient: "Vol que només l'informi; prefereix decidir amb mi o només espera enterar-se del just?".(...)
El mer fet de veure el metge millora al pacient. Alguns facultatius creuen que l'efecte sobrenatural es deu a que, efectivament, són poderosos i sobrenaturals. (...) El metge ha de recordar que 'l'efecte gurú' no emana del seu poder, sinó de la debilitat del pacient desesperat.
Lluís Amiguet, entrevista a Ronald Epstein, "Cuando el doctor dice 'cirugía menor'...¡Será menor para él!", La Vanguardia 26-02-2010.
