1.3.1 Algunes preguntes



Segur que ens hem fet alguna de les preguntes que algú ja hi ha aportat alguna llum sobre les nostres actituds.

Perquè no tenim les mateixes actituds? Com sorgeixen?
Fins ara es considerava que un dels elements que va determinar l‘aprenentatge cultural de l’espècie humana i altres homínids va ser la capacitat d’imitació dels seus individus. Ara, un estudi publicat per Laureano Castro i Miguel Ángel Toro a la revista Proceedings de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units apunta que un factor fins i tot més important seia la capacitat d’aprovació o desaprovació de les actituds per part dels individus considerats assessors o consellers. Els grups d’homínids que fan cas a aquests individus (que no sempre són els pares o avis) tindrien més facilitat per transmetre d’una generació a l’altra les actituds i conductes socials més positives.
Un estudi mostra un nou factor per a l’aprenentatge cultural humà, Avui 26-06-2004.

Vaig forjar-me una independència de criteri que he conreat enfront la propaganda i a l’error –tan estès avui i tan poc democràtic- de creure que la majoria, per ser-ho, sempre encerta.
Lluís Amiguet, entrevista a Reinhard Selten, Negociar no es oír qué dicen, sino averiguar qué quieren, La Vanguardia 11-04-2008.

Com canvien al llarg de la vida?
(...) el temps de la infància i adolescència passa més lent degut a que ens entretenim en observar, entendre i integrar tot coneixement. Després, a la maduresa, funciona més el pilot automàtic, tot se’ns fa el suficientment conegut o recognoscible, i per això el temps passa més de pressa(...)
Aquesta flexibilitat, aquesta creativitat, aquesta capacitat d’aventurar-nos, es veu sotmesa a la dura competència de ser algú a la vida; en definitiva, d’assumir la vida sencera i no només la seva part divertida i emocionant. És així com passem de la vida com un joc al joc de la vida.
Xavier Guix, Jugar no es sólo cosa de niños, El País Semanal, 8-02-200.

Hi ha relació entre les nostres actituds i la nostra ideologia política?

Heus aquí un resum del treball de Carles Castro:

Tema
Esquerra
Centre-esquerra
Centre
Centre-dreta
Dreta
Molt satisfet amb la seva vida
16’8
21’4



Poc satisfet amb la seva vida

13’2


19’2
Molt satisfet amb la seva família
53’8
63’0



Satisfet amb la seva vivenda
57’1

68’3


Satisfet de les relacions de parella

76’0


57’5
Estat d’ànim actual: alegre
22’7

34’7


Estat d’ànim actual: nerviós
16’8



3’8
Estat d’ànim actual: angoixat
12’6



26’9
Important: l’amistat


66’1

34’6
Important: el treball
47’9

62’9


Important: guanyar diners
35’3


55’5

Es veu una persona grassa
8’4



15’4
Fa algun tipus de dieta
8’4



19’2
Es considera catòlic
33’6



80’8

Mostra: Grups amb més i amb menys respostes positives (%). Població entre 15 i 29 anys.
Dades extretes de Carles Castro, La felicidad tiene ideología, La Vanguardia 28-06-2009.