Fins fa poc més de 30 anys, es creia que els éssers humans naixíem amb un nombre determinat de neurones (...); que durant la infància el nostre cervell es formava, madurava i que a partir dels 40 anys, es començava a deteriorar irremissiblement. Però durant la darrera dècada, el desenvolupament de noves tècniques d'imatge de ressonància magnètica (...) ha permès veure que, al contrari del que es pensava, el cervell es continua desenvolupant tota la vida. (...)
És cert que naixem amb un nombre determinat de neurones i que es van morint a mida que ens fem grans –s’especula que 1.000 al dia-. Però la ciència no sap si és bo o dolent. Que les cèl·lules s'autoliquidin és, en molts casos, una garantia de supervivència (...).
En algunes regions, com l'hipocamp, s'ha vist que inclús es poden crear noves neurones. I els neurocientífics també han descobert que no és tan important la quantitats de cèl·lules cerebrals com les connexions que s'estableixen entre elles, les sinapsis. I aquestes sí que es creen, es renoven i es densifiquen, per la qual cosa encara que tinguem 60, 80 o 100 anys, podem aprendre a tocar el piano, un nou idioma o el que calgui.
(...) Els nostres cervells tenen la fascinant capacitat de modificar-se físicament; de reconfigurar-se per adaptar-se a l'entorn i les circumstàncies. Això és la plasticitat cerebral, una qualitat fascinant i única del cervell humà.
De forma instintiva i sense esforça, a cada moment aprenem noves coses. (...) Encara que com passa això i per què és una qüestió molt més profunda i complicada, i és el que estudia la neurociència actual (...).
"El nostre cervell no ha evolucionat durant milers d'anys, continua sent el mateix que el dels nostres avantpassats. El que fa que avanci és l'evolució cultural, no la biològica. Veiem , aprenem, copiem, avancem".
(...) "cadascun de nosaltres tenim un 'set' [grup] d'habilitats i capacitats adquirides que es deriven de la nostra plasticitat (...). Però aquestes habilitats i capacitats individuals estan molt influïdes pel nostre entorn i això té a veure amb la cultura contemporània".
(...) El 1996 es va descobrir que teníem unes neurones (...) encarregades de registrar les accions dels altres i de repetir-les; s'activen a l'observar accions, emocions i sentiments en els altres, pel que són essencials per interactuar amb altres persones, entendre-les i, sobretot, per aprendre. (...) els nadons, poden fer poques coses, però el seu cervell és com una esponja, que retè informació i es comença a omplir i aprendre; però per això necessita que altres persones li ho ensenyin. (...) aprenen molt més si veuen a persones de carn i ossos que si se'ls posen gravacions d’àudio o vídeos".
(...) Cada cosa nova que aprenem (...) comporta canvis físics constatables en el nostre cervell. (...) La matèria gris es pot encongir, si no l’utilitzem gaire, o tot el contrari, densificar-se, créixer. Els canvis físics expliquen cada coneixement adquirit però també els despistes (...).
(...) amb les circumstàncies adequades, el cervell madur també pot aprendre, encara que la maquinària es deteriori amb l'edat i sigui menys mal·leable que la d'un nen, per la qual cosa costa més assimilar coses noves (...).
(...) La nostra ment és com un múscul: cal exercitar-la cada dia, estimular-la per a que es produeixin noves connexions. I en això, potser, les emocions hi tinguin molt a veure. (...) ara la neurologia s'ha aliat amb la psicologia per veure de quina manera ens afecten altres factors, com per exemple el estat emocional, i han descobert que hi tenen un paper essencial. Hi ha una relació molt intensa entre els sentits, la memòria i la cognició. Per exemple, a mida que ens fem grans, ens tornem més oblidadissos, distrets. En gran part això és així perquè el nostre cervell no processa amb tanta intensitat com abans el que sent o el que veu, el que fa que no emmagatzemi les imatges de les nostres experiències tan vívidament i clara, i per tant, ens costi recordar-les.
Cristina Sáez, Cerebros plásticos, ES 20-02-2010.
[La testosterona] la generem per enfortir el nostre cervell (...)
[L’exigència] afecta l'estructura cerebral. És com els xavals viciats amb els videojocs: han desenvolupat una part del seu cervell per a ser hàbils en aquests jocs, i els impedeix ser bons en altres camps.
(...) el cervell [dels homes] ja no és tan lineal, es desenvolupa de manera molt més oberta, i per això hi ha tant home que es comporta de manera insegura.
Ima Sanchís, entrevista a Gerald Hünter, “El hombre es el sexo débil, es una cuestión metabólica”, La Vanguardia 26-04-2011.
