Formem part d’una societat del benestar insatisfeta, el que no deixa de ser curiós i inclús paradoxal ja que, malgrat que des de fa mig segle a Occident gaudim d’un cert estat de bonança (...) no estem contents. I això explica, en bona mesura, molts dels problemes actuals.
(...) “Les societats del segle XXI cerquen que els seus ciutadans estiguin satisfets amb les seves vides, ja que resulta una paradoxa molt dolosa per a l’individu viure en una societat opulenta que cobreix les seves necessitats físiques i materials però que no el fa feliç.” (...) “L’autèntic benestar és l’emocional (...) Tenim benestar quan ens sentim bé internament, quan experimentem emocions positives” (...).
El 1990, dos científics (...) van desenvolupar el concepte d’intel·ligència emocional, el qual definien com la capacitat que tenim les persones per canalitzar les emocions que es presenten en la vida quotidiana; és a dir, per percebre les emocions de l’altre, les pròpies, comprendre què les causa i utilitzar aquest coneixement de forma racional en la presa de decisions. (...).
Les emocions estan presents en totes les nostres relacions. Ens ajuden a saber com hem d’actuar amb els altres i influeixen en la nostra salut mental i física. El que puguem regular-les està estretament relacionat amb la funció del sistema immunològic i amb el nostre rendiment acadèmic i professional. (...).
“Determinen les trets bàsics d’una persona (...). El caràcter d’una persona és la conseqüència d’una interacció entre els trets de temperament innats i els trets de caràcter apresos en la família, a través de l’educació, dels amics, de la societat. Per tant, es poden educar. I això és summament important si pensem que moltes vegades conflictes [importants] provenen d’emocions, com l’ira, mal regulades. La ràbia, l’enuig, la indignació o l’odi són activadors de la violència. (...)”.
(...) introduir l’educació de les emocions a les escoles [és] una manera de formar individus més solidaris, cooperadors, responsables, autònoms i, sobretot, feliços. L’escola (...) ha oblidat completament els aspectes emocionals. No ens ha ensenyat com hem de comportar-nos ni tampoc a entendre les nostres reaccions i la dels altres en el dia a dia. (...).
Les persones que tenen majors competències emocionals saben regular millor el malestar i les situacions de tensió.
Cristina Sáez, ¡Emociónate!, ES 15-08-2009.
