(...) el to amb el qual es diuen les coses forma part essencial de la seva comunicació, ja que facilita o dificulta un ‘acord’ afectiu, el qual influirà en la comprensió objectiva.(...) Hi ha tons acollidors i hostils. Simpàtics i antipàtics. Les coses es poden dir ‘amb rintintin’, i el que en la parla comú distingeix el significat estricte de l’irònic és precisament el to. Quan desentonem, es produeixen mals entesos i desencontres en les relacions personals, i en les polítiques. (...)
(...) Tota cultura es basa en la creació de valors vitals, artístics, lingüístics, polítics. Són formes col·lectives de resoldre els problemes universals que tenim els éssers humans. (...)
José Antonio Marina, El tono, ES 28-11-2009.
