Activitats quotidianes aparentment inofensives com navegar per internet, comprar unes sabates, fer exercici, treballar, parlar per telèfon o tenir relacions sexuals poden generar una conducta additiva. No necessiten substàncies químiques per provocar dependència i succeeixen en silenci.
(...) una de cada quatre persones pateix trastorns de conducte relacionats amb les noves addiccions. Amb aquest terme, o el d’addiccions no químiques, comportamentals o socioaddiccions, s’agrupen els trastorns que, malgrat no precisar de substàncies químiques com la droga, l’alcohol o un psicofàrmac per obtenir l’anhelada ‘pujada’, poden crear la mateixa dependència i provocar conseqüències similars.
On és la frontera entre comprar molt i ser addicte a les compres; entre ser sexualment actiu o patir un trastorn d’addicció al sexe; quina és la diferència de treballar llargues hores i ser ‘laboradicte’, entre fer exercici i ser vigorèxic, entre emprar les noves tecnologies i ser-ne dependent? La línea la delimita l’ús, la freqüència, la intensitat, la quantitat de temps i de diners invertits i, sobre tot, el grau d’interferències que aquestes suposen en les relacions familiars, socials i laborals de la persona afectada.
(...) més que el tipus de substància, el que importa és la dependència i, en darrer terme, la pèrdua de llibertat que provoca a la persona.
Part de l’ocultisme que existeix al voltant d’aquestes addiccions es sustenta en que no estan reconegudes com a tals en classificacions mèdiques (...) on s’agrupen en el terme ·trastorns’. El diagnòstic addicció’ està reservat a les produïdes per un abús de substàncies. (...) L’evolució d’aquestes conductes és igual a la de qualsevol addicció química. (...) Augmenten els nivells de dopamina –neurotransmissor cerebral responsable de la ‘pujada’-, es dóna una major necessitat d’ús, dificultat per controlar l’activitat, i a l’iniciar-se un període d’abstinència apareixen irritabilitat i malestar, amb risc de recaiguda. (...)
Les addiccions no químiques són conductes difícilment detectables en una primera fase. Al tractar-se d’activitats socialment acceptades, i algunes, com el treball o l’esport, inclús ben valorades, és difícil reconèixer-les com a tals. (...) Alguns signes que poden donar la veu d’alerta entre adolescents són l’abandó d’activitats, un baix rendiment escolar o l’absentisme. Els adults solen patir alteracions en el dormir, deteriorament físic o obsessió per a ell, inestabilitat emocional, descens en la capacitat intel·lectual i irritabilitat , i menteixen amb assiduïtat.(...)
Darrera d’una conducta addictiva s’amaguen trets d’impulsivilitat, de perfeccionisme, de cerca exagerada de sensacions, inseguretat o insatisfacció. (...)
Els períodes d’inestabilitat emocional, de dificultats, de carències afectives o laborals, inseguretat o baixa autoestima són escletxes per les quals es poden colar les socioaddiccions.
(...) una conducta sexual norma es converteix en addictiva quan l’objecte de la conducta és més la reducció d’un malestar que l’obtenció d’un paler. (...)
El mateix que succeeix amb els toxicòmans, els socioaddictes també senten una immediata sensació de recompensa al realitzar l’activitat de la qual depenen. Així i tot, amb el temps, aquest moment dura cada cop menys. (...)
Una de les principals reus del malalt durant el trastorn i la recuperació és un profund sentiment de culpa per les mentides i manipulacions les quals converteix en habituals per sobreviure enganxat a la seva addicció. (...)
A diferència de la relació de ‘mai més’ que es dóna en els processos de desintoxicació, és molt difícil que això succeeixi amb el treball, les compres, el sexe o les tecnologies. No es poden prohibir per sempre, l’addicte ha de ser capaç de normalitzar la seva relació amb l’activitat. (...) La recuperació és possible si es produeix un prèvia presa de consciència i hi ha voluntat per part de l’addicte, així com del seu entorn.
Mercedes de la Rosa , Adicciones que creíamos inofensivas, Magazine 12-04-2009
