Ni Darwin va aconseguir desxifrar per què els humans dediquem tant d'esforç a una activitat sense una funció biològica clara, però al cervell hi ha un impuls que ens anima a escoltar i a produir música. (...)
Al sentit una cançó, en els no músics reacciona l'hemisferi dret, més emocional, que capta el contorn melòdic. En els músics s'activen també àrees de l'esquerre, més analític. Són responsables de la sintaxi musical, del llenguatge. (...)
Es podria dir que els músics tenen un cervell diferent dels no músics. També hi ha diferències entre qui compon i improvisa. (...)
Molts directors i compositors tenen imatgeria auditiva. Els pots demanar que toquin sense música i executaran tots els moviments. És com si sentissin amb la ment. També hi ha la memòria tonal, que permet recordar seqüències de tons. (...)
Hi ha regions separades del cervell especialitzada a reconèixer un to o una melodia. Se sap que un do és un do gràcies a l'oïda absoluta. Qui la posseeix presenta una asimetria en el 'planum temporale', una zona vinculada al llenguatge. (...) La música posa en marxa habilitats diferents i complexes del cervell. (...)
Hi ha qüestions hereditàries. El 5% de la gent és incapaç de processar la música i el 15% no canta. Famílies senceres! Però no s'enganyi: hi ha una part innata, però l'ambient musical és determinant. (...) Ho demostren els estudis sobre bessons criats separat. També se sap que escoltar Mozart millora l'aprenentatge.
Eva Melús, entrevista a Mara Dierssen,"Els músics tenen un cervell diferent de la resta de persones", el Periòdico 15-03-2010.
