Donar-se una alegria o regalar-se un caprici seria inclús bo per a la salut, (...) els petits plaers poden reforçar el sistema immunitari (...). No s’ha de confondre plaer amb felicitat. El primer és un estat cerebral, conseqüència d’alguna estimulació ocasional. L’altre és un esta d’ànim perllongat. Però –i aquí rau la transcendència- el primer pot ajudar a construir el segon.
(...) la passió desmesurada pel gaudi duria a sol·licitar experiències plaents cada cop més fortes, el qual impediria assegurar la felicitat a llarg termini.
(...) La gent te una tremenda necessitat psicològica de relaxar-se, de passar temps amb la seva família i els seus amics, de seguir un règim i uns hàbits que no imposin limitacions severes, ja que d’altre manera és impossible que hom pugui gaudir. Els nostres cervells cerquen plaers. Negar això és anar en contra de la nostra pròpia natura.
(...) Una gran alegria no s’aprecia en tot el seu valor si hom no està preparat. Es tracte d’apreciar el que es viu cada dia i de treure el millor. És, abans que res, un estat d’esperit, una manera de viure els dies intentant veure el costat bo, gaudir de quelcom positiu.
(...) saber apreciar els petits plaers ens garanteix benestar en el cos i en la ment. (...) er sentir-se feliç no fa falta necessàriament un objectiu concret. N’hi ha prou saber gaudir el moment. (...) Les persones que consideren el plaer com un valor en si mateix, aconsegueixen una vida feliç i satisfactòria. (...) la felicitat fomenta la salut física, (...) les persones felices viuen més (...). La felicitat no cura, però protegeix enfront possibles malalties i redueix l’estrès.
Piergiorgio M. Sandri, Los pequeños placeres, ES 14-03-2009
Temes relacionats: 1.2.4 Satisfacció, felicitat
Temes relacionats: 1.2.4 Satisfacció, felicitat
