L’eufòria és natural. L’alegria és terapèutica. (...) “L’eufòria és un esta d’ànim excepcional, però natural (excepte la causada pel consum d’algunes substàncies o per malalties mentals), que obeeix a una gran alegria i explosió de l’autoestima. Només és patològica si desconnecta de la causa que l’origina o dura de forma anormal.”
(...) “expressar les emocions és bo per a la salut mental, s’esbandeixen, per exemple, frustracions. O, en molts culés, es canalitza a més un element d’autoafirmació”.
(...) “El dolent no és expressar emocions, sinó no expressar-les (...) En una societat que es poc excitant, on la majoria de les persones dedica moltes hores a treballs monòtons, poc estimulants i amb escassa capacitat de decisió, queda un romanent emocional que necessitem expressar; per això es practiquen esports de risc, es fan viatges exòtics, es busquen aventures (amoroses o altres) o s’improvisa una activitat, per a sentir-nos vius. Tota societat ha tingut festes, jocs o rituals lúdics per canalitzar les seves emocions i gaudir, i el futbol és ara una de les principals formes”.(...)
Hi ha nivells d’alegria, no sempre ha d’esclatar en eufòria. Depèn de la tensió que s’alliberi, que s’hagi anat acumulant o, en aquest cas, s’entén també pel valor simbòlic i d’identificació personal que s’aboqui en el futbol i en l’equip, més en el Barça amb aquest tret de “més que un club”.
(...) “el futbol exerceix avui, de manera més majoritària que altres activitats polítiques, culturals o religioses, un paper d’aglutinador social. (...) l’alegria d’uns enforteix la d’altres, i es reforcen el sentiment de grup i els llaços, i això és positiu, és socialment integrador”.
(...) com a conseqüència de l’eufòria, es pot perdre el control, pel procés de despersonalització i anonimat dintre del grup, de contagi, que permet diluir la responsabilitat dels actes. Així es faciliten les condicions per realitzar accions que permetin augmentar el grau d’identitat de grup i obtenir reconeixement social.
Marta Ricard, Sergio Heredia, Dejen que sean Felices, La Vanguardia 16-05-2009
