Optimistes i pessimistes
(...) moltes coses no van bé, però com espècie no deixem de millorar!
[El got] continua per sota de la meitat ... però s’està omplint, i no deixa d’omplir-se més i més!
(...) el pessimista és un mal informat! (...) El pessimista és un sentimental que es deixa endur per una emoció negativa, sense reflexionar. L’optimista, en canvi, és analític: analitza les dades i veu que la realitat és favorable, que el conjunt és positiu.
Ser optimista és l’aposta difícil, incòmoda: la còmoda i fàcil és anar de pessimista! [Té més prestigi social, és veritat] Al pessimista el veuen com aura intel·lectual, de rigor crític. I a l’optimista amb aurèola de babau del qual burlar-se’n. (...) el pessimista no és el que sap veure els problemes, és només el que no sap veure les solucions als problemes!
[Bona frase] Al final, el temps i la història acaben donant la raó més a l’optimista que al pessimista.
Víctor-M. Amela, entrevista a Eduard Biosca, "Estoy harto de los pesimistas, los optimistas tenemos razón", La Vanguardia 4-1-2010.
Optimisme
Però Kahneman adverteix de l’optimisme com
un perill i jo discrepo: sense optimisme no hi ha innovació, encara que els
optimistes s’hagin equivocat molt.
Lluís Amiguet, entrevista a David Tuckett, “Un líder és
qui sap aconseguir que li disculpin els errors”, La Vanguardia 27-11-2012.
