Un dels recursos que el nen ha d’adquirir és el pensament crític, el qual troba un gran obstacle en el dogmatisme. (...) En tots els fracassos de la intel·ligència cognitiva [prejudici, superstició, fanatisme, dogmatisme] hi ha un refús a canviar les creences per més que l’experiència demostri que són falses. Per mantenir-les, es desenvolupen estratègies defensives.
(...) [el dogmatisme és] un tipus de personalitat, els trets de la qual són:
- incapacitat per examinar evidències noves després de formada una opinió;
- resistència a aplaçar el judici fins haver estudiat l’assumpte;
- tendència a descartar els fets que estan en contra de les seves creences;
- tendència a refusar les persones a causa de les seves idees;
- propensió a aïllar les creences contradictòries en compartiments estancs per a que no xoquin amb la lògica;
- inclinació a preferir viure en una certesa falsa que en un dubte raonable.
José Antonio Marina, Dogmatismo, ES 23-05-2009.
