Res de plàstic
[Em vaig desfer del cotxe] i de qualsevol cosa que estigués feta o empaquetada amb plàstic, que és la part visible del petroli. Una solució hauria estat apartar-me de la societat, instal·lar-me en el camp i plantar el meu hort; però si la societat vol canviar, ho ha de fer a partir del que és. No varem tornar a viatjar en avió, varem llençar tots els utensilis de plàstic i l’Anna va deixar de posar-se mitges, mascareta, maquillatge (...)
[als meus fills] els va semblar horrible, reconec que van ser molt valents. Tot era més complicat (...)
La veritat és que quan més investigava en el canvi climàtic, més negre veia el futur. Em vaig radicalitzar, vaig perdre la noció del que era important en la meva vida. La meva dona va haver d’aguantar moltíssim(...) La llista del prohibit era enorme(...)
Avui crec que potser el millor sigui trobar un equilibri en la pròpia vida, veure de què pots prescindir i de què no. Ara soc una persona més raonable (...) la veritable heroïna va ser l’Anna, jo em vaig comportar com un capoll (...)
Ima Sanchís, entrevista a John Webster, “Ana dejó de ponerse medias, mascarilla, maquillaje (...)”, La Vanguardia 6-02-2009.
Activista
A
Twiter pots muntar una manifestació, però no tenir un debat seriós, és una
altra manera de fer política. Està caient en el simple activisme en què els
gestos subsisteixen les reflexions i els missatges de quatre línies, el
raonament.
Ja
ens agradaria que aquests activistes d'avui fossin intel·lectuals de la talla
de la primera generació de Solidarnosc. Van vèncer el poder soviètic no només
per la seva capacitat d'anàlisi, sinó també per la densitat vital que les
donava la seva experiència: havien patit
la guerra i el totalitarisme i sabien el valor de la pau i la llibertat.
Del
que em queixo és que les noves tecnologies digitals poden frivolitzar l'acció
política i aquesta frivolitat ignora la gravetat de la història. I el dia que oblidem aquest preu que
d'altres, de vegades amb una generositat enorme, van pagar per nosaltres,
Europa es desintegrarà.
Twitter
també crea oportunitats, per descomptat! Jo no m'oposo a aquestes noves
tecnologies, només constato que tendeixen a accelerar accions i reaccions i a
convertir en populisme banal i egoista
una cosa tan seriosa i fràgil com és la nostra convivència.
Necessitem
fonamentar reflexions col·lectives que condueixin a l'elecció d'estadistes
solvents i no de mers activistes com els que sorgeixen per tot Europa.
L'activisme
es va llançar a ocupar el buit que la política havia cedit als mercats i al mer
imperi de l'interès i els diners, perquè els polítics ja estaven desacreditats
i van ser substituïts pels activistes, i els partits pels relacions públiques
de les grans empreses, que intercanviaven consignes en xarxes socials i
televisions.
Les
noves tecnologies no són només un altre canvi en al manera de comunicar-nos,
perquè acceleren el temps polític i imposen el domini emocional sobre el
racional en una successió de gestos que manquen de profunditat.
Temo
que poden arribar a reduir la política a un espectacle sense sentit.
Lluís Amiguet, "´És arriscat que el
mer activista substitueixi l'estadista", entrevista a Aleksander
Kwasnieswski, La Vanguardia 2-07-2015
Aleksander és membre
del Club de Roma i expresident de Polònia.
