He tractat persones amb una tristesa tan
colpidora i intolerable que contra tota
lògica el seu subconscient escollia deixar-les confinades en una cadira de rodes
o paralitzades amb convulsions abans que patir l'angoixa que experimentaven.
[...] el grau d'incapacitat que pot produir una
malaltia psicològica és tan greu que resulta difícil creure que la causa és el
subconscient, i són el 30% dels meus pacients.
[...] vaig
decidir incorporar al meu equip psiquiatres i psicòlegs i tractar-los de manera
interdisciplinària. [...]
Estem
parlant de malalties imaginàries?
No. Els efectes són reals, però és la ment la que
produeix aquesta idea de malaltia.
Què ha
descobert?
Que és molt pitjor que una discapacitat física perquè
no pots fer cap tractament per pal·liar-la, cal fer un estudi molt profund de
la persona en qüestió.
Quines
solen ser les causes?
Hi ha centenars de causes, però en molts dels casos
més extrems -atacs de tipis epilèptic i paràlisi- l'origen són els abusos
sexuals o físics, pèrdues traumàtiques o molta malaltia en la família. Els
casos més lleus es deuen a l'estrès general de la vida: problemes financers,
amb la parella, amb els fills...
I quins
són els símptomes?
Els més comuns són el mal de cap, d'estómac, d'esquena,
i la fatiga. La ment és capaç de reproduir qualsevol tipus de símptoma. Poden
aparèixer a qualsevol edat, però la tendència és a una edat primerenca o entre
els 20 i 30 anys. En nens, el mal d'estómac està lligat a l'assetjament escolar
i a problemes familiars.
Com podem
protegir-nos de la nostra ment?
Sent resilients i acceptants l'ambigüitat.
[...] el poder de la ment sobre el cos és il·limitat:
podem imaginar qualsevol tipus de símptoma mèdic i produir-lo, i que és molt
greu subestimar-lo.
[...] Hi ha una interacció molt clara entre ment i
cos.
[...] Els pacients que pateixen malalties
psicosomàtiques se senten culpables, però la realitat és que no poden controlar
els símptomes, no es fa mai expressament.
Ima
Sanchís, entrevista mab Suzanne O'Sullivan, "El poder de la ment sobre el
cos és il·limitat", La Vanguardia 11-'12-2'16.