1. L'individu

Aquesta és una guia per ajudar-nos a navegar per la vida. Per navegar, el primer que necessitem és conèixer quines són les nostres aptituds i capacitats, quines són les nostres esperances i reaccions amb la navegació, què valorarem. També hem de conèixer els nostres punts flacs que ens poden fer dubtar, prendre decisions errònies o defallir.

Per tot això la Guia per Navegar per la Vida comença tractant l'individu. L'article

Introducció al capítol sobre l'individu* proporciona una bona visió actual de l'individu.

L'índex d'aquest primer capítol es compon dels següents apartats:

1.1 Biologia dels éssers humans

1.2 Psicologia

1.3 Actituds

1.4 Perversions

1.5 Addiccions

1.6 Creences

1.7 Valors

1.8 Tipologia d'individus

 Somnis

Tothom somia cada nit, durant tota la vida. De fet, tenim més de cinc somnis diferents cada nit.

Com t'ajuden? Per començar, cal recordar-los. Hi ha persones que s'enrecorden molt bé dels somnis, però són l'excepció. I encara que els recordin, no sempre capten el missatge, com passa amb moltes pel·lícules.

Els somnis sovint semblen banals, estúpids o absurds. Dius: "jo jo soc tan absurd". Però és que hi ha coses que no entens. Són simbòlics i cal aprendre a comprendre'ls.

Són la clau de la identitat individual, però també de la identitat col·lectiva, geopolítica i ancestral. I fins i tot de la identitat creativa. En el sentit de predir el futur no són premonitoris, però et preparen per al futur perquè et donen claus per enfrontar-te a les etapes que s'obren a la teva vida. Qualsevol tipus de terapeuta hauria de tenir informació sobre els somnis, perquè si no es perd una part de la personalitat.

No diria interpretar els somnis, sinó comprendre-ls. Cal intentar esbrinar quina relació tens amb el que somies.

Sónia Sánchez, "Comprendre els missatges dels teus somnis t'ajuda a viure millor", entrevista a Georges Colleuil, Ara 9-01-2018.

1.1.9 L'origen de l'espècia humana

L'espècie humana ha seguit un camí particular que l'ha portat a desenvolupar característiques tan úniques com el llenguatge, l'empatia i l'altruisme. Totes elles han contribuït a cimentar les nostres complexes estructures socials, que, en un principi, sembla que van en contra de l'èxit individual que normalment persegueixen la resta d'animals. Una teoria nova proposa que l'origen de la humanitat es podria trobar en un simple canvi bioquímic al cervell que va aparèixer fa uns quants milers d'anys.

L'ADN dels éssers vius va mutant al llarg del temps, i la variació que representa un avantatge s'acaba incorporant al genoma de la població.

El cervell superdesenvolupat dels humans ens ha permès accedir a uns altres nivells de complexitat, més abstractes, com per exemple la nostra organització social. En general, es creu que això és, en gran part, responsable de l'èxit evolutiu del humans.

La raó podria ser una modificació del nucli estriat, una estructura del cervell que té funcions motores, però que també s'ha vist que participa en els comportaments socials. Aquesta combinació única de neurotransmissors faria que el humans fóssim més sensibles als senyals socials i fóssim capaços de demostrar un grau superior d'empatia i altruisme, essencial per construir grups amb relacions complexes.

Salvador Macip, Les bases moleculars de la humanitat, Ara 26-05-2018.

1.1.8 La mort

La mort i la consciència **

Clínicament estava mort. Però al cap d'una hora i mitja el cor va tornar a bategar feblement. Després d'una setmana va obrir els ulls i la primera persona que va veure va ser aquella infermera que l'havia intubat quan estava en coma. El pacient que ella havia vist mort la va saludar i li va donar les gràcies per haver-lo intubat amb cura. I li va preguntar on havia posat la seva pròtesi dental.

És la primera vegada que la prestigiosa 'The Lancet' publica un estudi com el meu, que desafia el nostre concepte de consciència. És el primer estudi científic prospectiu, no retrospectiu; no expliquem experiències després de la mort (EDM), que ja han estat prou documentats, sinó que n'apuntem les causes.

Vam estudiar 344 casos de pacients que havien patit un atac de cor i estaven clínicament ports. Només 62 d'ells (el 18 per cent) havia experimentat una EDM. No són gaires, precisament per això, no acceptem l'explicació fisiològica d'aquestes EDM. Hi ha tres explicacions mèdiques avui acceptables per justificar les EDM.

La primera és fisiològica: l'anòxia (manca d'oxigen) al cervell donaria lloc a al·lucinacions, llums blancs i altres.

Després hi ha una altra teoria, la psicològica, que afirma que aquelles EDM són fruit de la por de la mort. I després una tercera teoria assegura que els EDM són conseqüència de la barreja d'anòxia i la por de la mort.

Jo he demostrat que no pot ser l'anòxia, ja que tots els pacients la pateixen i, per tant, tots haurien també d'experimentar una EDM. Tampoc no accepto la teoria psicològica, perquè els 344 pacients que vaig entrevistar no tenien consciència d'haver patit aquesta por de la mort.

Els seus records són precisos, clars i moltes vegades comprovables. Molts metges, quan senten aquestes històries de pacients, prefereixen atribuir-les a al·lucinacions, al trauma, al que sigui, perquè qüestionen el seu concepte de consciència i de mort.

Jo ja no puc acceptar-ho després dels meus 31 anys de cardiòleg i d'haver vist morir centenars de pacients i 'ressuscitar-ne' desenes. La medicina oficial considera que al consciència és un producte del cervell i per tant desapareix quan desapareixen les funcions cerebrals.

Però la realitat i la meva experiència ho desmenteixen! Aquests malalts amb les seves EDM demostren que hi ha consciència després de la mort i la tenien quan ja estaven clínicament morts i sense funcions cerebrals. La seva percepció era a sobre del seu cos i fora d'ell. Van tenir experiències ultrasensorials comprovades!

M'interessa el concepte d consciència com a retransmissor d'ones, una espècie de televisió que repeteix ones que arriben d'un altre lloc. Així que, encara que el cervell deixi de funcionar, la consciència continua retransmetent.

I m'intriga veure com les experiències després de la mort canvien la vida dels meus pacients. El 70 per cent dels rerornats es van divorciar després, perquè ja eren unes altres persones i la seva nova personalitat no casava amb la seva antiga parella. Quan tornen de la mort, els pacients amb una EDM són unes altres persones. Han perdut la por de la mort, perquè hi han estat i saben que no passa res, que d'alguna manera continuen estant en algun lloc. I això els canvia la seva manera de viure.

Com és possible que conviem el nostre cos fins a l'última cèl·lula unes 50 vegades en 80 anys i continuem sent nosaltres?

Està la consciència lligada al nostre jo o pot anar més enllà? Està clar que pot anar més enllà de la mort. Ho hem demostrat.

Doctor, no sé si jo vull anar més enllà.

Aquest és el problema de molts humans i també de força metges. A mi, aquest estudi m'ha canviat la vida perquè, si no tems la mort, canvies la teva vida.

Lluís Amiguet, entrevista a Pim Van Lommel, "Hi ha consciència després de la mort", La Vanguardia 20-05-2018.

Venjança i revenja

Amb la venjança jo et faig mal i amb això perdo part de la meva humanitat. Amb la revenja jo no et faig mal, et guanyo però no t'aixafo.

Imagini que en una escola hi ha un nen a qui han humiliat i ell vol venjança, però així el cicle de violència es perpetua. Puc dir-li: "Ara l'important és que tu mostris qui ets i desenvolupis les teves qualitats, perquè tu ets un nen extraordinari. Converteix-te en algú més fort, i quan siguis més fort ja no et podran fer mal, pren-te la revenja", aquest és l'esperit.

Ima Sanchís, entrevista a Georges Colleuil, "Les idees es confronten però els esperits convergeixen, La Vanguardia 25-04-2018.

Dubtar la identitat sexual

Observem un gran creixement dels grups LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals). Milions de joves de les ciutats avui dubten de la seeva identitat sexual. I és un canvi observable a totes les grans metròpolis del planeta. Especialment a les perifèries, on viu el 80 per cent de la població. La gent té dubtes sobre com definir-se en el seu gènere. Augmenten com mai els que es declaren bisexuals, especialment entre els que abans haguessin dit que eren dones, però també els que es consideren asexuals.

Les dues categories tradicionals del gènere ja no són suficients per contenir tota la diversitat emergent d'identitats que observem en el nostre treball de camp. Els humans ens redefinim. Jo diria que és una tendència irreversible.

Quan vaig néixer, el gruix dels entrevistats es declaraven home o dona i prou, i només una minoria marginal dubtava o era considerat dubtós. Avui és la gran majoria la que dubta de la seva identitat de gènere.

La humanitat explora els seus límits, però aquesta exploració té una part desestabilitzadora que provoca reaccions indesitjables.

Lluís Amiguet, entrevista a Teresa Caldeira, "Milions de joves avui dubten de la seva identitats sexual", La Vanguardia, 1-10-2018.