La mort i la
consciència **
Clínicament
estava mort. Però al cap d'una hora i mitja el cor va tornar a bategar
feblement. Després d'una setmana va obrir els ulls i la primera persona que va
veure va ser aquella infermera que l'havia intubat quan estava en coma. El
pacient que ella havia vist mort la va saludar i li va donar les gràcies per
haver-lo intubat amb cura. I li va preguntar on havia posat la seva pròtesi
dental.
És
la primera vegada que la prestigiosa 'The Lancet' publica un estudi com el meu,
que desafia el nostre concepte de consciència. És el primer estudi científic
prospectiu, no retrospectiu; no expliquem experiències després de la mort
(EDM), que ja han estat prou documentats, sinó que n'apuntem les causes.
Vam
estudiar 344 casos de pacients que havien patit un atac de cor i estaven
clínicament ports. Només 62 d'ells (el 18 per cent) havia experimentat una EDM.
No són gaires, precisament per això, no acceptem l'explicació fisiològica
d'aquestes EDM. Hi ha tres explicacions mèdiques avui acceptables per
justificar les EDM.
La
primera és fisiològica: l'anòxia (manca d'oxigen) al cervell donaria lloc a
al·lucinacions, llums blancs i altres.
Després
hi ha una altra teoria, la psicològica, que afirma que aquelles EDM són fruit
de la por de la mort. I després una tercera teoria assegura que els EDM són
conseqüència de la barreja d'anòxia i la por de la mort.
Jo
he demostrat que no pot ser l'anòxia, ja que tots els pacients la pateixen i,
per tant, tots haurien també d'experimentar una EDM. Tampoc no accepto la
teoria psicològica, perquè els 344 pacients que vaig entrevistar no tenien
consciència d'haver patit aquesta por de la mort.
Els
seus records són precisos, clars i moltes vegades comprovables. Molts metges,
quan senten aquestes històries de pacients, prefereixen atribuir-les a
al·lucinacions, al trauma, al que sigui, perquè qüestionen el seu concepte de
consciència i de mort.
Jo
ja no puc acceptar-ho després dels meus 31 anys de cardiòleg i d'haver vist
morir centenars de pacients i 'ressuscitar-ne' desenes. La medicina oficial
considera que al consciència és un producte del cervell i per tant desapareix
quan desapareixen les funcions cerebrals.
Però
la realitat i la meva experiència ho desmenteixen! Aquests malalts amb les
seves EDM demostren que hi ha consciència després de la mort i la tenien quan
ja estaven clínicament morts i sense funcions cerebrals. La seva percepció era
a sobre del seu cos i fora d'ell. Van tenir experiències ultrasensorials
comprovades!
M'interessa
el concepte d consciència com a retransmissor d'ones, una espècie de televisió
que repeteix ones que arriben d'un altre lloc. Així que, encara que el cervell
deixi de funcionar, la consciència continua retransmetent.
I
m'intriga veure com les experiències després de la mort canvien la vida dels
meus pacients. El 70 per cent dels rerornats es van divorciar després, perquè
ja eren unes altres persones i la seva nova personalitat no casava amb la seva
antiga parella. Quan tornen de la mort, els pacients amb una EDM són unes
altres persones. Han perdut la por de la mort, perquè hi han estat i saben que
no passa res, que d'alguna manera continuen estant en algun lloc. I això els
canvia la seva manera de viure.
Com
és possible que conviem el nostre cos fins a l'última cèl·lula unes 50 vegades
en 80 anys i continuem sent nosaltres?
Està
la consciència lligada al nostre jo o pot anar més enllà? Està clar que pot
anar més enllà de la mort. Ho hem demostrat.
Doctor,
no sé si jo vull anar més enllà.
Aquest
és el problema de molts humans i també de força metges. A mi, aquest estudi
m'ha canviat la vida perquè, si no tems la mort, canvies la teva vida.
Lluís Amiguet, entrevista a Pim Van Lommel,
"Hi ha consciència després de la mort", La Vanguardia 20-05-2018.
