Fins fa 10.000 anys l’actitud habitual entre grups d’humans que es trobaven era l’agressió sense avís. Llavors el 30% de les morts era causat per altres humans. Avui només l’1’25% de les morts el causen congèneres(...)
Hem eliminat la violència? No! L’hem canalitzat, però continua aquí. Prohibeixi les pistoles als seus fills i es dispararan amb bolígrafs! Però això no és dolent: és millor canalitzar els instints que reprimir-los, ja que si els reprimeixes acabaran explotant. La violència està en nosaltres: acceptem-ho i aprenguem a encarrilar-la.
Llís Amiguet, entrevista a Paul Seabright, “A los cincuenta o logras mandar o ya no ligas”, La Vanguardia 19-05-2008.
[La barbàrie] està instal·lada, la vivim. Si pensem en el Sudan, Etiòpia, Angola, la barbàrie està succeint avui, però no volem veure-la.
[També està en cada un de nosaltres], després de 6.000 anys de civilització seguim sent animals molt primitius. Ara estem parlant adequadament perquè hem esmorzat i tenim el menjar assegurat, però sota pressió afloraria aquesta part de nosaltres que creiem domesticada. Un simple incendi i ens trepitjaríem uns als altres. En nosaltres hi ha un centre molt agressiu.
[Podem donar-nos el luxe de ser civilitzats perquè estem confortablement]; malgrat això, soc optimista, perquè crec en la possibilitat de relacionar-nos d’una altra manera, amb més afecte.
Ima Sanchís, entrevista a Fernando Meirelles, “La barbarie está ocurriendo hoy, pero no queremos verla”, La Vanguardia 14-03-2009.
La ciència ha refusat molts mites sobre la naturalesa instintiva de l’agressivitat en l’home i se sap ara que no és ni ineludible ni necessària.
Isabel S. Larraburu, ¿Por qué te enfadas?, Magazine 20-01-2008
