(...) hi ha problemes per mantenir l'atenció per alteracions en el procés de motivació i aquesta és la raó per la qual els que tenen el trastorn [per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH)] milloren la seva atenció quan l’estímul és immediat. Com la consola.
"Per fer qualsevol cosa hem d'estar motivats, s'ha d'activar el circuit" (...). El segon pas és tenir la capacitat cognitiva per fer-ho, i el tercer, la capacitat motora. Però si falta el primer, la resta no es pot posar en marxa.
"Quan hem d'estudiar avui per aconseguir un aprovat el juny, els nostres circuits recompensa han de tenir un determinat nivell de dopamina per anar-la alliberant en petites dosis cada cert temps: així mantenim la motivació a curt termini. Amb el TDAH aquesta funció està alterada i sembla, al menys en una part dels casos, que no es produeix aquest alliberament a petites dosis de la dopamina, per la qual cosa no hi ha motivació a llarg termini". I l'educació? "Modula, clar, però estem parlant d'un estadi, que tens o no tens".
"Si pot mantenir l'atenció en el joc de la seva consola i no en moltes altres activitats, és possible que el seu problema no sigui atencional pròpiament dit, sinó alteracions en el procés de reforç, en el sistema de recompensa" (...). El sistema de recompensa existeix també en altres éssers vius. (...) Aquest circuit intervé, per exemple, en l'adicció al tabac: "Davant d'un cigarro, aquesta regió que codifica la motivació s'activa moltíssim".
Ana Macpherson, Es la dopamina, no la voluntad, La Vanguardia 22-02-2010.
