(...) Tot és política (...) Aquesta és la política: no respectar els obstacles; superar-los.(...) Per mi, l’humanitari no és només caritat. La caritat és necessària, però jo vull anar més enllà. Canviar les coses. I això és política. És la mateixa diferència que hi ha entre la medicina pràctica i la salut pública. La salut pública és política.
(...) La gent que creu que pot ser neutral s’equivoca. La neutralitat és més fàcil i a vegades no és gaire justa. (...)
Si hom vol canviar la llei s’ha de situar fora de la llei; en el límit.
(...) no soc un home de partit. Soc un militant, que és una altra cosa. Soc un militant de la justícia, dels drets humans. (...). Si algun dia deixés de poder [dir obertament el que penso] me n’aniria [del poder]. És molt simple. No soc un polític professional. Puc guanyar-me molt bé la vida en l’altra meva ocupació. (...) Soc un home lliure. No m’agraden els partits polítics. Sé que són indispensables i que soc jo el patològic. Així és que si, sempre dic el que penso. (...) No tinc cap necessitat de notorietat. Ja en gaudeixo. Si demà em relleven d’aquest lloc, no passa res. Al contrari.
Gabriela Cañas, entrevista a Bernard Kouchner, El País semanal 14-06-2009.
