El 1971, investigadors de la Universitat de Stanford van crear una presó simulada en el soterrani (...) Assignaren aleatòriament a 24 alumnes el paper de vigilants o de presos durant un període de dues setmanes. Als pocs dies, el “vigilants” s’havien tornat arrogants i sàdics, fins al punt de tapar el cap dels presos amb bosses, obligar-los a despullar-se i animar-los a practicar actes sexuals.
L’experiment de Stanford ens permet descobrir com persones comuns poden, sota determinades circumstàncies, fer coses horribles(...)
Les presons, on l’equilibri de poder és tan dispar, tendeixen a ser llocs brutals i abusius(...)
John Schwartz, Una fina línia entre el ‘bien’ y el ‘mal’, El País-TNYT, 20-05-2004.
Fer el mal, i gaudir-ne
“La perversió no és només fer el mal, sinó gaudir fent-lo. I tractar l’altre com un objecte. Tenint consciència del que es fa. Freud ens va ensenyar que tots som en algun lloc perversos i pot haver transformacions de la persona durant la vida, i inclús sublimar-se la perversió en l’art” (...) la perversió es veu de manera diferent segons l’època.
Justo Barranco, Nuestra parte maldita, La Vanguardia 27-02-2009.
El règim nazi
Què va empènyer als alemanys a caure a l’abisme? Quina confusió col·lectiva va fer possible i potser inevitable a Hitler? Preguntes sense resposta, diu Joachim Fest, al biografiar Albert Speer (...) [i que] diu: “Sempre m’ha semblat inquietant que un home de la seva procedència social i familiar, i proveït dels criteris morals propis de la seva educació, fos capaç de sentir-se atret per un poder fins a tal punt cruel i ufanós de les seves atrocitats”.
(...) els anys del règim nazi poden definir-se com els anys del gegantesc banquet d’un sacrifici salvatge sobre milions de persones, en primaríssim lloc els jueus. La banalitat del mal de la qual parla Hannah Arendt s’uneix a l’aparició d’un luxe sense pudor, d’uns fastos que superaven inclús els de l’antiga Prussia, on el vells mariscals de camp no sentien recel de familiaritzar-se amb els jerarques del partit nazi amb l’esvàstica al braç o en la solapa. L ’horror es va cobrir amb aquesta màscara festiva.
[segons Robert Lewis Koehl, autor del llibre “Las SS” opina que] els homes dels capots negres i capell militar amb la calavera eren, al cap i a la fi, alemanys corrents als quals, transvestits amb aquestes màscares de l’horror, se’ls va permetre torturar i matar, conquerir i destruir, i prendre part en vistosos espectacles d’immenses proporcions.
J.E. Ruiz-Domènec, El abismo alemán, La Vanguardia 28-01-2009.
